Opinions

RSS

Orient Mitjà: El lideratge americà no ha d'oblidar a Europa.

Teresa Carreras, periodista i presidenta APEC

A nivell internacional, l'inici de converses directes entre israelians i palestins, a Washington, significa la represa de l'activitat política després del parèntesi de l'estiu.
Cal aprofitar el lideratge americà de Barack Obama que vol donar un fort impuls a la solució d'aquest antic conflicte. Però Obama hauria de comptar amb la cooperació dels europeus que, fins ara, han dedicat un temps important, la seva experiència i molts recursos a solucionar el conflicte més durador després de la Segona Guerra Mundial.

Amb el retorn a la quotidianitat, després del descans estival, comença un dels períodes decisius per afrontar un dels grans problemes de la política internacional: el conflicte àrabo-israelià.
L'inici de les converses directes de pau, a Washington, han situat, cara a cara, al primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu i el president palestí, Mahmud Abbas, sota l'atenta mirada de la secretaria dels EE.UU, Hillary Clinton.
Tots dos han dit que tenen clar que per arribar a una pau negociada s'hauran de fer concessions mútues que poden ser molt doloroses. Però que ara és el moment.

Després de seixanta anys de sofriment per als ciutadans de Palestina i d'Israel s'ha de trobar una solució, malgrat els escèptics. Perquè aquest conflicte ha de tenir una solució. Més tard o més d'hora però no hi ha cap altre alternativa a la de trobar una pau negociada. La pau no es pot imposar. Però calen lideratges clars. I Barack Obama ja ha demostrat que on posa la banya té algunes possibilitats d'èxit ' sanitat i, en política exterior, retirada d'Iraq-. El procés de negociació que ha començat a principis de setembre ha de tenir un lideratge clar que, per ara, no compta amb Europa.

Europa ha dedicat molt de temps, experiència i recursos a resoldre aquest conflicte que és el més durador des de la final de la Segona Guerra Mundial.
La conferència de Madrid- amb una intensa implicació americana- va iniciar un procés que, per ara, no ha tingut un final amb èxit. Paris va albergar la signatura d'un acord econòmic entre Israel i els palestins, Oslo i Ginebra- que no formen part de la Unió Europea (UE) van ser les següents etapes.

Tots aquests anys s'ha posat en evidència que només amb l'esforç europeu, no hem estat capaços que el procés arribi a una pau negociada. Si durant tots aquests anys Europa hagués estat més unida i els líders europeus més compromesos amb allò que passava més enllà de les nostres fronteres potser la situació seria diferent. Fins a finals dels noranta no es va començar a coordinar la política exterior.

Esperem molt del lideratge d'Obama en la resolució d'aquest conflicte i que compti amb la cooperació dels europeus. Netanyahu i Abbas han reconegut que es possible reconciliar el desig de sobirania vivint en pau i seguretat. Europa hauria de tenir en aquest procés un paper clau.
Teresa Carreras