<?xml version="1.0" encoding="ISO-8859-1"?>
<rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom">
<channel>
<atom:link href="http://www.apec.cat/public/rss/feed_noticies_ca.xml" rel="self" type="application/rss+xml" />
<title><![CDATA[RSS - Notícies de l'APEC (Català)]]></title>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/]]></link>
<description><![CDATA[Aquest és el llistat de notícies de l'APEC]]></description>
<language>ca-ES</language>
<image>
<url>http://www.apec.cat/continguts/img/logo-apec-header.png</url>
<title><![CDATA[RSS - Notícies de l'APEC (Català)]]></title>
<link>http://www.apec.cat/</link>
</image>
<item>
<title><![CDATA[L'APEC col·labora en la jornada 'Quina Política Agrícola Comuna després del 2013? El Parlament Europeu decideix']]></title>
<description><![CDATA[Aquest divendres 30 de setembre tindrà lloc la jornada 'Quina política Agrícola Comuna després del 2013? El Parlament Europeu decideix', acte organitzat per l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, tot coincidint amb la 57ª edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i de la 26ª edició d'Eurofruit de Lleida. La trobada se celebrarà de 10 a 12 hores al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari, i a la tarda a la Llotja de Lleida, amb la participació de l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros, el secretari d'Estat de Medi Rural, Josep Puxeu, la secretària general d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Maria Teresa Martí i Castro, les diputades membres de la comissió d'Agricultura del Parlament Europeu Esther Herranz (PPE) i Iratxe García (S&D) i els eurodiputats catalans Raimon Obiols (S&D), Ramon Tremosa (ALDE) i Raül Romeva (Verds/ALE), entre d'altres. Hi seran presents la presidenta i el vicepresident segon de l'APEC.

La jornada clourà amb la presentació de propostes per part dels interlocutors socials del sector agrari i el diàleg amb els eurodiputats, ja que seran aquestos qui, davant la propera reforma de la PAC, discutiran les propostes de la Comissió Europea i colegislaran per primer cop en agricultura amb el Consell.

L'objectiu fonamental d'aquesta trobada és facilitar un debat directe entre els diputats europeus, diputats nacionals i representants de les organitzacions agràries en un moment en què el Parlament Europeu haurà de decidir sobre el futur de la PAC, i en una ciutat com Lleida que es perfila com la capital agroalimentària de Catalunya. 

La jornada és oberta a tot el públic. L'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha creat una adreça d'e-mail a través de la qual es convida a fer aportacions sobre la reforma de la PAC: elfuturdelaPAC@europarl.europa.eu. A finals d'any es reuniran totes les contribucions rebudes i seran traslladades als membres de la comissió d'Agricultura i Desenvolupament Rural del Parlament Europeu per a la seva consideració. 

El debat es podrà seguir a la xarxa social Twitter amb el hashtag #elfuturdelaPAC.

]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/lapec_collabora_en_la_jornada_quina_politica_agricola_comuna_despres_del_2013_el_parlament_europeu_decideix/106/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Tue, 27 Sep 2011 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/lapec_collabora_en_la_jornada_quina_politica_agricola_comuna_despres_del_2013_el_parlament_europeu_decideix/106/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Presentació a Tòquio de la novel·la 'Dainichi', del periodista Ramon Vilaró]]></title>
<description><![CDATA[L'escriptor, periodista i membre de la junta de l'APEC, Ramon Vilaró, ha presentat a Tòquio la traducció al japonès de la seva obra 'Dainichi', basada en l'estada que va fer el jesuïta navarrès Francisco Javier, considerat el primer europeu establert al Japó. 
La novel·la porta diverses setmanes a les llibreries i l'exprimer ministre, Naoto Kan, la va comprar a finals d'agost pocs dies abans de presentar la seva dimissió.

Vilaró, que va publicar 'Dainichi' a Espanya l'any 2001, va dir que la idea d'escriure aquesta novel·la va sorgir mentre teballava com a corresponsal al Japó, entre 1986 i 1989, al comprovar que el nom del jesuïta estava immers en la societat nipona. El periodista va repetir el viatge que va fer Francisco Javier durant la seva estada al Japó, des del port de Kagoshima, on va embarcar l'any 1549, fins a Oita, passant per llocs com Nagasaki, Yamaguchi o Kioto, per ambientar el seu llibre. La novel·la ha arribat al públic nipó amb el nom 'Samurai i Crist', en un tiratge de 4.000 exemplars de l'editorial Heibonsha. Vilaró comenta que 'podem dir que ell va ser el primer corresponsal espanyol en aquestes terres',qui va presentar el llibre en un acte a l'ambaixada d'Espanya a Tòquio. 

Ramón Vilaró ultima la publicació d'un assaig periodístic sobre els llaços entre Japó i Espanya, amb el títol de 'Sol naciente. Historias hispano-japonesas'.

]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/presentacio_a_toquio_de_la_novella_dainichi_del_periodista_ramon_vilaro/107/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Tue, 27 Sep 2011 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/presentacio_a_toquio_de_la_novella_dainichi_del_periodista_ramon_vilaro/107/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Marruecos:'Una real Constitución' Article del periodista i membre de l'APEC, Ramon Vilaró publicat a Cambio 16. 'Los medios de comunicación en las relaciones hispano-marroquíes:¿información o tensión?']]></title>
<description><![CDATA[A continuació reproduïm l'article que el periodista, Ramon Vilaró, membre de la Junta de l'APEC, ha publicat en el nº 2065 de la revista Cambio16, corresponent a la setmana 27 de juny al 3 de juliol del 2011. El periodista va participar, en nom de l'APEC, al Col·loqui organitzat pel Centro Marroquí de Estudios Hispánicos sota el títol 'Los medios de comunicación en las relaciones hispano-marroquíes: ¿información o tensión? que va tenir lloc a la ciutat marroquina de Larache el passat 9 de juny del 2011.

En plena ebullición en casi todo el mundo árabe, el rey de Marruecos, Mohamed VI, ha decidido dar un paso al frente y presentar una nueva Constitución que será sometida a referendum el próximo día 1 de julio.
El texto, aprobado con celeridad y sin debate político, mantiene prácticamente intactos todos los poderes reales, en un intento de calmar las manifestaciones del movimiento surgido el pasado 20 de febrero, cuando parte de la ciudadanía se lanzó a la calle pidiendo reformas democráticas. El rey Mohamed VI, de 47 años, anunció la nueva Constituciónen un solemne acto celebrado en el palacio real de Rabat y transmitido por televisión a todo el país, acompañado por su hermano el príncipe Moulay Rachid.
'La nueva Constitución será un primer paso en la buena dirección, teniendo en cuenta la singularidad de Marruecos, donde el rey es muy estimado y popular', me comentó un colega marroquí , participante en un coloquio sobre relaciones entre periodistas marroquíes y españoles, celebrado en la ciudada de Larache, y organizado por el Centro Marroquí de Estudios Hispánicos, bajo el lema 'Los medios de comunicación en las relaciones hispano-marroquíes: información o tensión?.
La nueva Constitución recorta ligeramente el poder del rey, que deja de ser una figura sagrada pero mantiene su carácter inviolable, como líder espiritual y descendiente de Mahomade un Estado musulmán, pero con libertad de culto, siendo el jefe de los creyentes.
En política, la nueva Constitución crea la figura del Presidente del Gobierno, que deberá ser confirmado por el rey en función del partido político más votado. Será el primer ministro quien nombre su gobierno, con algunas excepciones que precisarán del aval del monarca. Las Fuerzas Armadas y la política exterior seguirán bajo el control del rey Mohamed VI, que seguirá presiddiendo el Consejo de Ministros, aunque podrá delegar su función al Primer ministro.
El parlamento que surja de las próximas elecciones, a celebrar en otoño, contará con poderes para elaborar  futuras reformas constitucionales y podrá constituir comisiones de investigación.
Otras reformas importantes son el reconocimeinto del idioma bereber que será lengua oficial, junto con el árabe.
El Rey concluyó su discurso diciendo que él voatará 'sí' a la nueva Constitución, porqué incluye 'todos los principios democráticos'. Las previsiones dan un 'sí' entre el 80% y el 90%, en un país de casi 34 millones de habitantes.  Sobre todo porqué el monarca mantiene su imagen de proximidada un pueblo donde el 50% de la población es todavía analfabeta.
El Consejo de Ministros aprobó oficialmente la Constitución el pasado día 20 de junio, a sólo diez días del referéndum, con el apoyo de todos los partidos. Pero, en la calle los partidarios del movimiento 20 de febrero protestaron por la timidez de las reformas, con enfrentamientos violentos con partidarios de la propuesta real.

Sin líder ni ideología

El movimiento de oposición al régimen surgió tras la caída de las dictaduras en Túnez y Egipto, con manifestaciones periódicas en la capital, Rabat, y otras grandes ciudades del país. Sin un líder, ni una ideología, el movimiento expresa el deseo de cambio. La incógnita reside en qué pasará después del reférendum constitucionaly si será instrumentalizado por los movimientos de izquierda o por los radicales islámicos como el líder Al Adlwal Ihssan. El movimeinto del 20 febrero cuenta con un mártir , el jóven  Kamal Ammari, fallecido el pasado 2 de junio tras haber sido apaleado por la policía.
'La reforma constitucional e Marruecos ha de ser un ejemplo para otros países árabes en proceso de cambio' dijo Trinidad Jiménez , ministra española de Asuntos Exteriores. España, con grandes intereses económicos en Marruecos, con presencia de uns 500 empresas y unos 15.000 residente españoles, sobre todo en el área de Tánger, mantiene un pulso constante entre Madrid y Rabat por el tema de la excolonia española de Sahara Occidental y por los enclaves de Ceuta y Melilla, por tensiones que son moderadas por las estrechas relaciones entre el rey Juan Carlos I y el rey Mohamed VI, las monarquías vecinas separadas tan sólo por los 14 kilómetros del estrecho de Gibraltar.
¿Por qué tenemos tan mala prensa en España? Se interrogaron la mayoría de los periodistas marroquíes  participantes en el debate de Larache, que concluyó en una declaración destinada a mejorar el clima informativo. Es evidente que continuamos anclados en viejos clichés, a la vez que es evidente que una democratización de Marruecos mejoraría el ambiente informativo.
                                                                          Ramon Vilaró
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/marruecosuna_real_constitucion_article_del_periodista_i_membre_de_lapec_ramon_vilaro_publicat_a_cambio_16_los_medios_de_comunicacion_en_las_relaciones_hispanomarroquiesinformacion_o_tension/104/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Mon, 27 Jun 2011 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/marruecosuna_real_constitucion_article_del_periodista_i_membre_de_lapec_ramon_vilaro_publicat_a_cambio_16_los_medios_de_comunicacion_en_las_relaciones_hispanomarroquiesinformacion_o_tension/104/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Neix The European Daily]]></title>
<description><![CDATA[The European Daily, per primera vegada en format paper 

16 juny 2011 ' Entre el 15 i 16 de juny es distribuiran 40.000 exemplars de mostra del primer diari d'Europa ' The European Daily- a diverses ciutats europees.

'Compartim les mateixes institucions polítiques, sovint portem la mateixa moneda de canvi a la butxaca i cada dia que passa emprem més l'anglès com a llengua comuna', afirma el cofundador de The European Daily, Christofer Berg. Malgrat això, Berg es lamenta que 'les notícies continuen presentant-se des d'una perspectiva merament nacional'. 

Entre la tarda del dia 15 de juny i el dia d'avui, es distribuiran 40.000 exemplars de The European Daily a Brussel-les, Berlín, Londres, París i d'altres ciutats europees, llançant a l'aire la següent pregunta: 'No és hora que Europa tingui un diari propi?'. 

'Fa tres anys vàrem emprendre el repte de crear un diari per a Europa. Hem decidit distribuir un exemplar de mostra per tal de fer més tangible l'essència del nostre de projecte', diu Johan Malmsten, l'altre membre fundador de The European Daily. 

The European Daily ofereix una perspectiva europea del què succeeix arreu d'Europa, bé es tracti d'informacions de caràcter general, econòmic, cultural o esportiu. El diari abasta els temes que afecten la vida quotidiana dels ciutadans europeus, visquin a Lisboa o Hèlsinki. 'L'actualitat europea és tractada en termes domèstics i allò que succeeix a la resta del món es considera com a informació internacional', explica Berg.

Dirigida per l'editor Derek Blyth, una prestigiosa xarxa de periodistes d'arreu d'Europa és la responsable del contingut editorial de l'exemplar de mostra de The European Daily. Tots ells escriuen des d'una perspectiva europea, fet que diferencia The European Daily d'altres diaris especialitzats com ara el Financial Times, el setmanari European Voice, o el rotatiu nord-americà International Herald Tribune. 

Amb l'exemplar de presentació, The European Daily vol mostrar la seva ambició de convertir-se en el diari de circulació 'nacional' per a Europa. 'Hem aconseguit atraure nous lectors', afirma Malmsten, 'però encara necessitem més socis publicitaris i el capital necessari per tal que el diari pugui estar disponible cada dia en paper, en línia i als dispositius mòbils'. 

'L'energia i l'esperit emprenedor que caracteritza The European Daily constitueix una font d'inspiració per a tots aquells que vulguin conèixer en profunditat el què passa al món i el lloc que Europa ocupa dins d'aquest', ha destacat José Manuel Barroso, President de la Comissió Europea, en referir-se al projecte. 

L'audiència potencial de The European Daily 'els europeus mòbils i de ment oberta- ha demostrat resultar atractiva per als anunciants. L'exemplar de mostra compta amb anunciants com Jaeger-LeCoultre, SAS, FedEx, WWF, Radisson, Hackett, Breitling, T-Mobile i BNP Paribas. 

'Estem molt satisfets de poder fer realitat el nostre projecte periodístic i de poder oferir a Europa un diari propi, juntament amb el suport dels nostres lectors, socis publicitaris, la xarxa de periodistes que han col-laborat amb nosaltres, i per descomptat, tot l'equip de The European Daily', ha afegit Berg. 

Per a més informació, visiteu http://europeandaily.com/about

Podeu descarregar una versió PDF de l'exemplar de mostra a: http://europeandaily.com/files/EuropeanDailyPreviewEdition.pdf i trobar una fotografia de la portada aquí: http://europeandaily.com/files/EuropeanDailyPreviewEdition.jpg 

Contacte de premsa 
Christofer Berg 
The European Daily 
press@europeandaily.com


Making off de l'European Daily preview edition day:
http://www.youtube.com/watch?v=X2qqrkpvSmw


]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/neix_the_european_daily/103/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 16 Jun 2011 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/neix_the_european_daily/103/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La batalla de les Arginuses va descobrir el patriorisme europeista a Martí Anglada, qui ha rebut el premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista 2011]]></title>
<description><![CDATA[El periodista Martí Anglada (Girona, 1949) ha rebut aquest migdia el Premi Ernest Udina a la trajectòria europeista, que concedeix en la seva sisena edició l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), amb el suport de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. El guardó, una escultura d'Enric Pladevall titulada 'Natura Parsifal', ha estat lliurat per Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya (1980-2003), en una Aula Europa 'seu de les institucions europees a Barcelona-  plena de gom a gom.

L'acte ha estat presidit per Manel Camós, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Maite Calvo, directora de l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona, i Teresa Carreras, presidenta de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.
Camós ha donat la benvinguda al públic assistent i ha declarat que 'la feina que fan periodistes com Anglada és cabdal per fer arribar el procés de construcció europea als ciutadans i implicar-los en els debats de Brussel-les'. Calvo ha remarcat la importància de comunicar bé els afers europeus a través de bons comunicadors i periodistes com en Martí Anglada. I Carreras, ha valorat la professionalitat del premiat tot recordant que 'enguany es commemora el 10è aniversari de la mort del periodista Ernest Udina, tot un referent pels membres de l'associació de periodistes'.
Martí Anglada ha declarat sentir-se orgullosament europeu i ha insistit que un dels pilars d'Europa que no es pot oblidar mai és la solidaritat. El periodista ha remarcat el seu sentiment: 'vull parlar del meu patriotisme europeu complementari amb el meu patriotisme català', tot afegint que 'en qüestions de governança econòmica, Europa ha avançat molt en els últims dos anys. A Europa hi ha un triangle, entre Alemanya, França i la CE, que en termes de govern econòmic ha agafat les regnes i el timó i hem corregut en dos anys el que Europa normalment triga 15 o 20 anys'.
Jordi Pujol, que avui celebrava el seu 81è aniversari, ha destacat que 'la primera cosa perquè un país pugui tenir projecció és tenir gent com en Martí Anglada que ens expliqui que més enllà del Pertús i d'Eivissa, hi ha un món'. Pujol ha recordat el prestigi de Catalunya arreu del món amb l'art d'en Gaudí, per exemple, tot destacant que s'ha de treballar amb mentalitat europeista.

La cloenda de l'acte s'ha realitzat amb un somriure a través del gag de 'Polònia' i la participació del periodista Manel Lucas, alter ego de Martí Anglada en el programa d'humor de TV3 produït per Minoria absoluta.

Anglada, llicenciat en Dret i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s'ha dedicat durant gairebé 40 anys al periodisme en premsa, ràdio i televisió. La vocació d'Anglada pel periodisme internacional, començada als 15 anys com a comentarista a la revista Forja, es va poder materialitzar al diari La Vanguardia l'any 1976 quan va ser redactor de la secció d'Internacional treballant des de diverses ciutats europees com Roma o Londres. Anglada es va incorporar a TV3 el gener de 1984, com a delegat a Madrid. Després d'un parèntesi com a cap de premsa del Partit Reformista en les eleccions legislatives de 1986, se'n va anar a Washington, on va obrir la delegació de TV3 als Estats Units d'Amèrica. Va ser-ne el corresponsal durant període 1987-90, coincidint amb les presidències de Ronald Reagan i de George Bush. En tornar a Barcelona, i després d'un altre interval com a director de Publicacions del diari Avui, va crear el programa 'Parlament' a TV3, va ser el director d'Actualitats de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i durant set anys va ser el cap d'Informació Internacional de TV3. Ha col-laborat en diverses publicacions i va publicar el llibre Afers (no tan) estrangers l'any 2008 al Grup62. Finalment, en el període des de 2009 fins al gener de 2011, va ser corresponsal de TV3 amb la base situada tant a Brussel-les com a Berlín. 

El Premi Ernest Udina a la trajectòria europeista és ja un referent que agrupa la professionalitat d'un/una periodista i el seu esperit europeista. L'APEC vol premiar Martí Anglada per la seva trajectòria professional relacionada amb els afers europeus com a corresponsal de premsa de La Vanguardia (1976-1983) a diverses ciutats europees explicant diversos fets rellevants; per la publicació del llibre Afers (no tan) estrangers, editorial Mina-Grup62, i pel seu treball com a corresponsal de TV3 a Bèlgica i a Alemanya on ha cobert les eleccions europees i legislatives de 2009, el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, la crisi del deute públic de la Zona Euro, les visites d'Obama a Dresden, Moscou i Praga, o la tragèdia aèria on va morir la cúpula de l'Estat polonès.

L'acte s'ha realitzat gràcies a la col-laboració de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, la Secretaria d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya i l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/la_batalla_de_les_arginuses_va_descobrir_el_patriorisme_europeista_a_marti_anglada_qui_ha_rebut_el_premi_ernest_udina_a_la_trajectoria_europeista_2011/102/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 09 Jun 2011 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/la_batalla_de_les_arginuses_va_descobrir_el_patriorisme_europeista_a_marti_anglada_qui_ha_rebut_el_premi_ernest_udina_a_la_trajectoria_europeista_2011/102/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA['Hi ha un seguit de temes que requereixen fer lobby a Brussel.les, no a Madrid' ha dit Senén Florensa, secretari general d'Afers Exteriors de la Generalitat, en un esmorzar amb l'APEC]]></title>
<description><![CDATA[Una de les prioritats de l'actual govern de la Generalitat de Catalunya és la coordinació del conjunt de l'actuació exterior a través de la secretaria general d'Afers Exteriors, dirigida per Senén Florensa, que aquest mati, invitat per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), ha exposat les línies de treball a desenvolupar.

Per tal de donar major efectivitat i eficàcia a la política exterior catalana s'ha creat un comitè de seguiment, format pels directors generals dels departaments, per coordinar a tots els organismes que treballen en aquesta àrea de govern. Dins d'aquesta política la prioritat se situada a Europa, on Catalunya juga un paper important i destacat en organismes com el Comitè de les Regions de la Unió Europea (UE), els Quatre Motors (Catalunya, Llombardia, Baden-Wurtemberg i la regió francesa de Lió) i l'euroregió que agrupa les regions i autonomies situades a ambdues bandes del Pirineu oriental.

El secretari general d'Afers Exteriors de la Generalitat situa el Tractat de Lisboa com una peça bàsica que s'està desenvolupant de manera progressiva i estructural i que a través del Servei Exterior comú articula una política exterior de la UE que tendeix a integrar les diverses ambaixades dels estats membres en una de sola, comunitària. És evident que això comença a funcionar per part dels petits i mitjans estats europeus i, sobretot, en estats llunyans i amb pocs interessos politics i econòmics a defensar. Els grans estats europeus continuen i continuaran amb les seves ambaixades pròpies, a més a més de la comunitària, en els estats on tinguin un major pes i influencia política i comercial.

Desapareix el monopoli dels estats
Senén Florensa te clar que 'hi ha un seguit de temes que requereixen fer lobby a Brussel-les, no a Madrid, ja que estan relacionats amb competències comunitàries'. Afirma que 'anem cap a un sistema més complex a les relacions internacionals ja que està desapareixent el monopoli dels estats a les relacions exteriors, degut a l'actuació de organismes no estatals, com les ONG i d'altres'.

Un altre dels eixos bàsics de la política exterior catalana és el de la Mediterrània i aquí l'aposta és per la Unió per a la Mediterrània (UpM) que té el seu secretariat establert a Barcelona i del qual avui es nomena el nou secretari, un marroquí, que havia estat cònsol a Barcelona. 'Sota l'impuls de França, la UpM ha renacionalitzat la política mediterrània europea quan el nostre interès és que es comunitaritzi, és a dir, més que dependre dels estats, que depengui de Brussel-les', en la seva part europea. La UpM agrupa els vint-i-set estats de la UE i tots els altres estats riberencs de la Mediterrània que no formen part de la UE, amb l'objectiu que els europeus ajudin al desenvolupament i, per tant, a l'estabilització política, dels pobles del Nord d'Àfrica i l'Orient mediterrani.

Es mantindrà el suport als casals catalans, que tenen funcions diverses segons els estats on estan implantats. A la cooperació pel desenvolupament no es canviaran les actuals prioritats geogràfiques ni les sectorials 'ja que aquesta política és un reflex dels interessos interiors de Catalunya', explica Senén Florensa. Pel que fa al pla d'acció aprovat per l'anterior govern tripartit, poc abans de plegar, afirma que s'actualitzarà de manera que s'adapti a les diverses necessitats i circumstàncies.

Brasil, Xina, Japó, Estats Units, Turquia, Índia, són altres estats on la política exterior catalana pensa actuar per afavorir les relacions comercials i econòmiques degut a la seva enorme potencialitat.
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/hi_ha_un_seguit_de_temes_que_requereixen_fer_lobby_a_brusselles_no_a_madrid_ha_dit_senen_florensa_secretari_general_dafers_exteriors_de_la_generalitat_en_un_esmorzar_amb_lapec/101/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Wed, 25 May 2011 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/hi_ha_un_seguit_de_temes_que_requereixen_fer_lobby_a_brusselles_no_a_madrid_ha_dit_senen_florensa_secretari_general_dafers_exteriors_de_la_generalitat_en_un_esmorzar_amb_lapec/101/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Dia d'Europa, l'Europa de George Steiner]]></title>
<description><![CDATA[El Dia d'Europa d'enguany ens ha permès gaudir d'una excel-lent  posada en escena del famòs assaig de George Steiner gràcies al suport que aquesta iniciativa ha rebut de la Fundació Catalunya-Europa. Aquesta commemoració de la Declaració Schuman que cada any es celebra el dia 9 de maig ens ha permès disfrutar d'una excel-lent direcció i interpretació a càrrec d'Òscar Intente, un actoràs que juntament amb el músic Ferran Martínez, amb la traducció de Víctor Compta ens han fet disfrutar molt.

George Steiner va escriure un assaig  per això que l'escenificació d'aquesta obra era una incognita. Steiner diu que la cultura europea és la cultura de les grans idees i de l'humanisme. Europa, en la seva opinió, té gust per allò petit, per allò que comunica i posa en contacte a les persones i la compara constantment amb els Estats Units (EE.UU) territori gran, accelerat, dispers i sense personalitat.
Per Steiner Europa està feta de cafès, locals entesos com a punts de debat intel-lectual i la conspiració, llocs per treballar, per somniar o simplement per trobar als amics. Diu que els bars americans tenen música eixordadora i la gent consumeix continuament sense discutir. 'Mentre hi hagi cafès, la idea d'Europa tindrà contingut', afirma.
També diu aquest intel-lectual de talla mundial que Europa sempre s'ha pugut fer a peu i que els seus carrers tenen noms d'estadistes, poetes i artistes. Els rètols dels carrers amb els noms dels personatges porten petites descripcions de la història, descripcions que a vegades commemoren segles de matances I patiment. Als EE.UU els carrers porten números. Europa carrega amb la doble herència d'Atenes i de Jerusalem. El pes ambigu dels passat en la idea i la substància d'Europa prové d'aquesta doble herència.
En un món absolutament desajustat i en accelaració constant cap al desconegut, diu Steiner, potser convé començar a demanar-se si no caldria treballar per mantenir una certa civilitat, capacitat de convivència que en molts moments han servit per tirar endavant el projecte europeu. El geni d'Europa, afirma, és la diversitat lingüística, cultural i social. I no ha de competir econòmicament, militarment o tecnològicament amb els Estats Units. En un moment en què Àsia, especialment la Xina, ja supera a Europa el vell continent té davant seu oportunitats com les que es van reflexar en el pensament grec i la moral judaica. Europa ha de reafirmar certes conviccions que la nord-americanització del planeta ha desdibuixat.







]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/dia_deuropa_leuropa_de_george_steiner/100/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Mon, 09 May 2011 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/dia_deuropa_leuropa_de_george_steiner/100/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA['Em sento orgullós d'haver estudiat a l'Autònoma' va dir Martí Anglada durant els actes del 40è aniversari de la Facultat de Ciències de la Comunicació]]></title>
<description><![CDATA[El periodista Martí Anglada, premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista 2011 va pronunciar, el passat sis de maig, una de les lliçons magistrals davant gairebé un centenar d'alumnes  a la Sala de Graus, amb motiu del 40è aniversari de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 
Martí Anglada va ser alumne de la primera promoció de periodisme (1971-1972) de la Universitat Autònoma i també es va llicenciar en Dret, a la UAB. Anglada va ser presentat per Virginia Luzón, vicedegana d'Ordenació Acadèmica i Serveis de la Facultat de Ciències de la Comunicació. 
'Tinc molt bons records dels meus anys en aquesta universitat. Aquí vaig apendre els principis de l'ofici de periodista que m'han acompanyat sempre', va dir davant d'una audiència il-lusionada per poder escoltar a un dels periodistes més populars de Catalunya. Martí Anglada va parlar de la figura del corresponsal i del periodisme especialitzat en informació internacional i va afirmar que en gairebé quaranta anys han variat molt els mitjans tècnics per transmetre la informació però gens l'essència de la feina del corresponsal i de l'ofici de periodista.
Anglada va explicar que va apendre molt del periodista i diplomàtic Eugeni Xammar, d'Augusto Assía, col-laborador habitual de La Vanguardia, Carlos Nadal que va ser cap d'Internacional i director de La Vanguardia i de l'escriptor Josep Pla. Aquests li van ensenyar que era molt important que un periodista no es quedi a la superfície dels temes, es fonamental que els entengui bé perquè així els podrà explicar millor. 
Martí Anglada va explicar que quan era al Líban no podia transmetre i va fer mes de cent quilòmetres per enviar la informació des de Damasc. Quan va arribar a correus va trobar  tancat perquè era divendres. Les dificultats de comunicació en aquell país del Pròxim Orient va obligar La Vanguardia a traslladar la corresponsalia a Tel-Aviv. 'Ara quan vas a fer informació la pots transmetre des d'allà on sigui només has de preguntar: 'Tenen wifi i a quina velocitat va per saber si envies la informació des d'allà o busques un altre lloc proper que puguis transmetre millor' va comentar el corresponsal europeu de TV3. 
Martí Anglada va ocupar posteriorment les corresponsalies de Roma i Londres amb La Vanguardia i va obrir la de TV3 a Washington. Guarda un excel-lent record dels periodistes Soledad gallego-Díaz i Andrés Orega. 'Davant la informació ràpida d'internet s'ha de tenir precaució. Un periodista ha d'explicar el que passa, no el que hauria de passar i ha de consultar un mínim de dues fonts per donar una notícia per bona' va afirmar davant dels estudians de la Facultat de Ciències de la Comunicació.Martí Anglada va insistir en el fet que tenir fonts segures és essencial per a un periodista, sobre tot a Brussel-les on hi ha tants lobbies que produeixen informació. Per a aquest professional la seva font d'informació més segura és la BBC  i qui no s'ha sapigut encara situar en el món de les noves tecnologies  són les agències de notícies. 'Per a mi, va continuar el periodista, les xarxes socials són com un mercat global però, en cap cas, són fonts d'informació'. 
L'entrevistador va acabar essent entrevistat per nombrosos estudiants de la Facultat que 
volien incloure les seves declaracions en els seus treballs de curs. 
 



]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/em_sento_orgullos_dhaver_estudiat_a_lautonoma_va_dir_marti_anglada_durant_els_actes_del_40e_aniversari_de_la_facultat_de_ciencies_de_la_comunicacio/99/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 06 May 2011 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/em_sento_orgullos_dhaver_estudiat_a_lautonoma_va_dir_marti_anglada_durant_els_actes_del_40e_aniversari_de_la_facultat_de_ciencies_de_la_comunicacio/99/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Martí Anglada guanya el Premi Ernest Udina, en la seva sisena edició]]></title>
<description><![CDATA[El periodista Martí Anglada (Girona, 1949) rebrà el dijous 9 de juny el Premi Ernest Udina a la trajectòria europeista, que concedeix en la seva sisena edició l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) amb el suport de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Lliurarà el guardó Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya (1980-2003).
Anglada, llicenciat en Dret i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s'ha dedicat durant gairebé 40 anys al periodisme en premsa, ràdio i televisió. La vocació d'Anglada pel periodisme internacional, començada als 15 anys com a comentarista a la revista Forja, es va poder materialitzar al diari La Vanguardia l'any 1976 quan va ser redactor de la secció d'Internacional treballant des de diverses ciutats europees com Roma o Londres. Anglada es va incorporar a TV3 el gener de 1984, com a delegat a Madrid. Després d'un parèntesi com a cap de premsa del Partit Reformista en les eleccions legislatives de 1986, se'n va anar a Washington, on va obrir la delegació de TV3 als Estats Units d'Amèrica. Va ser-ne el corresponsal durant període 1987-90, coincidint amb les presidències de Ronald Reagan i de George Bush. En tornar a Barcelona, i després d'un altre interval com a director de Publicacions del diari Avui, va crear el programa 'Parlament' a TV3, va ser el director d'Actualitats de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i durant set anys va ser el cap d'Informació Internacional de TV3. Ha col-laborat en diverses publicacions i va publicar el llibre Afers (no tan) estrangers l'any 2008 al Grup62. Finalment, en el període des de 2009 fins al gener de 2011, va ser corresponsal de TV3 amb la base situada tant a Brussel-les com a Berlín. 

El Premi Ernest Udina a la trajectòria europeista és ja un referent que agrupa la professionalitat d'un/una periodista i el seu esperit europeista. L'APEC vol premiar Martí Anglada per la seva trajectòria professional relacionada amb els afers europeus com a corresponsal de premsa de La Vanguardia (1976-1983) a diverses ciutats europees explicant diversos fets rellevants; per la publicació del llibre Afers (no tan) estrangers, editorial Mina-Grup62, i pel seu treball com a corresponsal de TV3 a Bèlgica i a Alemanya on ha cobert les eleccions europees i legislatives de 2009, el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, la crisi del deute públic de la Zona Euro, les visites d'Obama a Dresden, Moscou i Praga, o la tragèdia aèria on va morir la cúpula de l'Estat polonès.
El lliurament del premi tindrà lloc a l'Aula Europa, seu de les institucions europees a Barcelona, a les 12.30 hores. El guardonat rebrà un dibuix de l'artista Aleix Saló i una escultura original de l'artista Enric Pladevall que porta pe títol 'Natura Parsifal'. Pladevall comenta que 'l'obra escultòrica estarà inspirada en el llac Como, la Toscana i l'obra wagneriana amb una combinació de materials com la fusta, el ferro i el bronze'.
L'acte es realitzarà gràcies a la col-laboració de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, la Secretaria d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya i l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.
Les persones que vulguin felicitar en Martí Anglada ho poden fer a través del web de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC): http://www.apec.cat 

]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/marti_anglada_guanya_el_premi_ernest_udina_en_la_seva_sisena_edicio/98/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 28 Apr 2011 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/marti_anglada_guanya_el_premi_ernest_udina_en_la_seva_sisena_edicio/98/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L'APEC denuncia que Síria no dona visats als periodistes]]></title>
<description><![CDATA[Des que fa unes quantes setmanes van començar les protestes, les fronteres de Síria romanen tancades amb pany i forrellat per a la premsa estrangera, com ho prova el fet que pràcticament cap mitjà internacional està informant des de dins del país. Diversos periodistes i corresponsals de mitjans de comunicació de Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol han sol.licitat visats per anar a cobrir els esdeveniments actuals o simplement s'han interessat per les possibilitats d'obtenir-los. 
Per això l'APEC ha fet públic el comunicat següent:
Diversos periodistes i corresponsals de mitjans de comunicació de Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol han sol.licitat visats per anar a cobrir els actuals esdeveniments a Síria, o simplement s'han interessat per les possibilitats de fer-ho. Tot i que no s'ha produït una negativa formal, les esmentades peticions han estat ignorades o s'hi van donant llargues. Des que van començar les protestes, les fronteres de Síria romanen tancades amb pany i forrellat per a la premsa estrangera, com ho prova el fet  que pràcticament cap mitjà internacional està informant des de dins del país.

L'APEC ha rebut diverses queixes en aquest sentit. L'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) considera que aquesta pràctica constitueix una greu violació del dret a la informació.Per això demana al Col.legi de Periodistes que faci arribar una nota de protesta a l'Ambaixada de Síria a Espanya tal com ha fet en altres ocasions (per exemple, quan, durant la guerra de Gaza del 2008/2009, Israel va impedir l'entrada dels periodistes a la franja). Aquesta petició ha estat presa en Junta de l'APEC i compta amb el suport de diversos companys afectats.

Els periodistes dels països de la Mediterrània, amb molts dels quals l'APEC té una vinculació estreta, pateixen un problema de llibertat de moviment.
Per moure's necessiten sempre visats. La manca de llibertat d'expressió en aquells països han convertit aquesta situació en un problema endèmic.
Els governs es reserven el dret  a donar o no visats als periodistes de forma aleatòria com una manera més d'impedir la llibertat d'expressió.












]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/lapec_denuncia_que_siria_no_dona_visats_als_periodistes/97/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 15 Apr 2011 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/lapec_denuncia_que_siria_no_dona_visats_als_periodistes/97/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Signatura conveni APEC-UVIC]]></title>
<description><![CDATA[La presidenta de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, Teresa Carreras, i el rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, han signat un conveni de futura col·laboració en l'àmbit acadèmic,  de recerca i de transferència de coneixement.
Amb aquest conveni marc, ambdues institucions es proposen de col·laborar en el desenvolupament d'activitats de docència, recerca i de difusió de matèries d'interès comú. També volen fomentar l'intercanvi d'informació pel que fa a recerca, publicacions recursos i materials d'interès per ambdues institucions, a més de fomentar el debat i l'intercanvi d'experiències i de col·laborar en l'estudi i l'execució de projectes i iniciatives conjuntes.
L'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) s'inspira en els valors de la unió, la solidaritat i la pau que conformen el projecte d'Integració Europeu, base de la Unió Europea. L'APEC treballa perquè la professió del periodista s'adapti a les noves tecnologies i es pugui exercir amb la màxima dignitat i professionalitat, potenciant la formació dels joves que surten de les facultats de Comunicació.
La Universitat de Vic compta amb 5.000 estudiants, dos campus repartits per la ciutat, cinc facultats i imparteix vint-i-cinc titulacions. La inserció laboral dels seus estudiants és del 85%. La UVIC s'ha proposat des de sempre tenir una estreta relació amb el seu entorn, amb l'entorn profesional i amb associacions com l'APEC.
La comarca d'Osona és bressol  de periodistes com, per exemple, Cristina Gallach, qui va ser portaveu de l'Alt representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Javier Solana, i premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista 2010, en la seva cinquena edició; en Jaume Masdeu, corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel·les; Albert Om; Salvador Sala o Jordi Molet, director general d'El 9 Nou',entre d'altres. I periodistes com el president d'Honor de l'APEC, Jaume Arias, o Antoni Bassas que hi han tingut relació durant molts anys. 
L'APEC i la UVIC comencen ja a treballar per realitzar un acte a inici del pròxim curs acadèmic 2011-2012. 

]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/signatura_conveni_apecuvic/96/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 01 Apr 2011 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/signatura_conveni_apecuvic/96/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Generalitat i Ministeri de Foment discrepen sobre el Corredor Mediterrani]]></title>
<description><![CDATA[El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder  va afirmar que 'el Corredor Mediterrani ha de ser proposada pel Ministeri de Foment com una de les grans infraestructures europees' en un acte que Ferrmed, l'APEC i les oficines del Parlament Europeu i la Comissió, a Barcelona,van organitzar a l'Aula Europa el passat divendres 25-de febrer.
El conseller i Ferrmed- un lobbie d'infraestructures ferroviàries que aplega 140 empreses europees- van reclamar aquest eix que ha d'anar des d'Algesires fins al nord d'Europa. La resposta de Manuel Villalante, director de Transport Terrestre del Ministeri de Foment va ser que el ministeri té previst demanar a la Comissió Europea que inclogui en la llista d'eixos ferroviaris prioritaris per Europa l'eix Atlàntic, la Travessia dels Pirineus i el Corredor Mediterrani.






Posicions divergents entre el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder i el ministeri  d'Obres Públiques sobre el Corredor Mediterrani, un eix per transportar mercaderies amb ample de via europeu des d'Algesires fins al Nord d'Europa. Mentre Recoder, donant suport a Ferrmed i a les empreses, va afirmar 'que si la recuperació económica és tan lenta és també perquè en el seu temps l'Estat no va prioritzar bé les seves inversions', Manuel Villalante, director general de Transport Terrestre del ministeri de Foment, va explicar que el seu Ministeri té previst demanar a la Comissió Europea que inclogui en la llista d'eixos ferroviaris prioritaris per a Europa la travessia dels Prinieus, l'eix Atlàntic i el Corredor Mediterrani. Fermedd tem que no es prioritzi l'eix mediterrani en les inversions europees si s'inclouen les tres propostes. La Comissió Europea donarà a conèixer entre els pròxims mesos de maig i juny les seves prioritats en infraestructures per als pròxims anys. Per conèixer les posicions de cadascú, l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), Ferrmed, un lobbie europeu format per 140 empreses i amb Joan Amorós, com a secretari general, i l'Oficina del Parlament Europeu i de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona han organitzat un acte amb dues taules rodones una técnica i una política, amb les opinions dels eurodiputats.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va destacar la importància que s'aposti pel corredor del Mediterrani 'com a eix prioritari' i va afirmar que va ser un 'error' no incloure'l abans entre les xarxes prioritàries. 'La conseqüència d'aquest error l'estem pagant avui amb forma de més atur', va asegurar Recoder. 'Si la recuperació econòmica és tan lenta és també perquè no s'han prioritzat bé les inversions', va afegir. El conseller de Territori i Sostenibilitat, va considerar que el Govern estatal ha desaprofitat els fons de la Unió Europea en matèria d'infraestructures. Segons Lluís Recoder, l'executiu espanyol s'ha comportat com un nou ric i ha destinat massa recursos a línies d'alta velocitat que no són rentables en lloc d'invertir en la xarxa de mercaderies i de rodalia. 
Per la seva part, el ministeri de Foment  demanarà a la Comissió Europea que inclogui en la llista d'eixos ferroviaris prioritaris per a Europa la travessia dels Pirineus, l'eix Atlàntic i el Corredor Mediterrani. 'Tots tres són compatibles, tots tres són prioritaris', va insistir el director general de Transport Terrestre del ministeri de Foment, Manel Villalante, que va participar en la cloenda de l'acte que es va fer a l'Aula Europa, seu de les institucions europees a Barcelona. En aquest sentit, el lobby Ferrmed va dir que seguirà pressionant perquè quedi clar que el corredor mediterrani ha de passar per davant de la travessia dels Pirineus en matèria d'inversions.
Davant d'aquesta posició, el secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, va dir que temia que la posición del Ministeri es tradueixi en 'cafè per a tothom' i el corredor mediterrani perderà oportunitats de finançament. És per això que, des d'ara i fins a l'estiu, aquest lobby farà pressió al govern estatal i a la Comissió Europea per exigir que el Corredor Mediterrani es prioritzi per sobre de la travessia transpirinenca. I és que a l'arc mediterrani hi viu el 29% de la població i s'hi genera el 31% del PIB de tot l'estat, va destacar Amorós. El secretari general de Ferrmed va dir que és molt important que s'aposti per un corredor mediterrani que arribi fins a Algesires i no es quedi només a Almería. Joan Amorós té previst reunir-se amb el ministre de Foment, José Blanco, el proper 16 de març, coincidint amb la visita que el ministre farà Barcelona.

La importància d'invertir en el Corredor del Mediterrani, un eix per transportar mercaderies amb ample de via europeu fins al cor d'Europa, es va posar de manifest en la trobada titulada 'El Corredor Mediterrani, estació Brussel-les', que ha celebrar a la seu de les institucions europees a Barcelona, en què hi van participar el secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, el director de fàbrica de SEAT, Juan Ramon Rodríguez, el subdirector general d'Estratègia i Comercial de l'Autoritat Portuària de Barcelona, Santiago García-Milà; el director de logística Terminal de Contenidors de Barcelona, Miguel Ángel Duro; el director d'Intermodal de Renfe Mercaderies, Julián Mata Benselan; l'eurodiputada de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, Maria Badia, l'eurodiputat de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, Ramon Tremosa; l'eurodiputat dels Verds/ Aliança Lliure Europea, Oriol Junqueras; Manel Villalante, director general de Transport Terrestre del ministeri de Foment; i Ricard Font, director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya. Durant la jornada es va anunciar que 15 eurodiputats i 30 tècnics visitaran Catalunya entre el 16 i el 18 de març, a petició dels eurodiputats catalans, perquè coneguin els potencials beneficis del corredor sobre el terreny. Les dues taules rodones van ser moderades pels membres de l'APEC, Josep Mª Martí Font, periodista de El País y Eva Peruga, periodista de El Periódico.




]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/generalitat_i_ministeri_de_foment_discrepen_sobre_el_corredor_mediterrani/95/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 25 Feb 2011 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/generalitat_i_ministeri_de_foment_discrepen_sobre_el_corredor_mediterrani/95/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA['La Mediterrània té un gran futur com a regió', ha dit en un sopar amb l'APEC el Secretari General de la UpM]]></title>
<description><![CDATA['La Mediterrània té un gran futur com a regió i per això treballem des de la Secretaria de la Unió per la Mediterrània(UpM)'  això ho va afirmar Ahmad Masa'deh, Secretari General de la UpM, organisme internacional que té la seu al Palau de Pedralbes, de Barcelona.
Aquest va ser un dels principals arguments d'aquest polític jordà en l'encontre amb periodistes que va organitzar l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) i que va servir d'inici de contactes regulars de Masa'deh amb els periodistes acreditats a Barcelona i Catalunya, i que es va celebrar el darrer dia de novembre. Després de gairebé nou mesos d'intens treball per posar a punt al Secretariat ara Masa'deh i el seu equip ja pot començar a centrar-se en proyectes econòmics i socials, al marge de la política. El nou Secretari General te sobre la taula diversos projectes que conjuguen interessos comuns de tots els països de la Mediterrània.

Una quinzena de periodistes dels principals mitjans catalans va poder formular tot tipus de preguntes al nou Secretari General que creu que Barcelona és una ciutat molt internacional, molt mediterrània i profundamente agradable per viure. Una ciutat amb molta personalitat. Masa'deh, que va pendre possessió del seu càrrec, el quatre de març passat, va explicar el procés de consolidació de la Secretaria General de la UpM va més a poc a poc del que ell voldria  degut a la situació a  l'Orient Pròxim.  Va insistir diverses vegades en el fet que 
espera que el compromís de les autoritats dels quaranta tres països que formen la UpM sigui total.

Masa'deh va ser taxatiu i va voler fer callar les veus que diuen que mentre Barcelona ha tardat massa a consolidar l'estructura del Secretariat Marsella i el president francès, Sarkozy, en desenvolupaven una de paral-lela.  
El Secretariat  ha començat a caminar  amb un pressupot de 6'2 milions d'euros, un 60% inferior al que ell mateix  havia presentat.

En una primera fase, segons Masa'deh, es concretaran els projectes més senzills com un Erasmus Mundus- d'intercanvi d'estudiants-, un altre que desenvolupi l'energia solar a la Mediterrània i treballar sobre la democràcia pública. El Secretari General està convençut que els projectes que tindran més éxito seran els relacionats amb l'energia i tot allò que tingui relació amb la Universitat EuroMediterrània (EMUNI), que té la seu a Eslovènia. La EMUNI és una de les sis àrees prioritàries de l'UpM. L'APEC, juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Rovira i Virgili i sis universitats més de diversos països de la Mediterrània  treballaran en un Màster euromediterrani sobre la comunicación al desenvolupament.






Masa'deh va explicar que la suspensió de la dues Cimeres Euromediterrànies
no era una bona notícia  i que s'ha d'avançar  per trobar la pau en el conflicte àrab-israelià, única causa de la suspensió d'aquestes reunions de caps d'Estat i de Govern dels països de l'UpM. Va reconèixer que cal molt voluntat política en aquesta  situació de crisi econòmica mundial que ha perjudicat la posada en marxa del projecte d'Unió per la Mediterrània.
A principis d'any hi haurà una important reunió en la qual s'analitzarà un document polític que contenen les línies mestres per posar en marxa els projectes que donguin contingut a l'UpM.
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/la_mediterrania_te_un_gran_futur_com_a_regio_ha_dit_en_un_sopar_amb_lapec_el_secretari_general_de_la_upm/93/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Tue, 30 Nov 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/la_mediterrania_te_un_gran_futur_com_a_regio_ha_dit_en_un_sopar_amb_lapec_el_secretari_general_de_la_upm/93/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Europa viurà en seguretat si els països del sud de la Mediterrània viuen en democràcia]]></title>
<description><![CDATA[La seguretat a la Mediterrània no s'assolirà si no hi ha democràcia a cadascun als països de la riba sud. Europa, per la seva part, no viurà en seguretat si els seus veïns del sud no es desenvolupen en seguretat i democràcia. Aquestes van ser les conclusions del debat que s'ha fet aquest divendres al Col-legi de Periodistes de Catalunya.
'Els ciutadans de la ribera sud de la Mediterrània han de lluitar per la democràcia des de l'interior dels seus països i Europa els a de donar suport per consolidar aquests processos' això va dir Cristina Gallach, exportaveu de l'Alt Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea (UE) i premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista 2010.

L'eurodiputat del Grup del Verds-Aliança Lliure Europea, Oriol Junqueras, va ser crític amb el paper d'Europa a l'hora de donar suport als processos de democratització dels països de la Mediterrània. 'Europa és l'únic sistema que condiciona els seus acords comercials al cumpliment de valors polítics i socials, encara que a vegades no ho compleix' va afirmar Junqueras. Per la seva part, Kamel Jendoubi, president de la Xarxa Euromediterrània de Drets Humans, va dir que Europa construeix la seva seguretat a través de donar suport als règims autoritaris del sud. Va denunciar que un dels seus membres va ser retingut i denunciat a l'aereoport quan demanava la visa de sortida per venir a l'acte a Barcelona  'els problemas de  mobilitat  i d'accés a la información que tenen els ciutadans de Tunisia són nombrosos' va concloure.  Els organitzadors de l'acte van denunciar aquesta situación de repressió a Tunisia.
Hi van participar membres d'associacions de dones, periodistes i drets humans de Marroc i Tunisia, així com la catedràtica de sociologia de la UAB, Carlota Solé que va explicar com la immigració contrinueix a crear la identitat europea. 
Sihem Bensedrine, escriptora i periodista tunisiana, acollida a Barcelona  pel Pen català va concloure 'La seguretat europea és legímitina, la nostra també però cap seguretat es pot fer contra la seguretat dels altres'. L'acte v a ser organitzat per Acsur-Las Segovias, L'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), el Consell nacional per les Llibertats a Tunisia (CNLT), el PEN català, Sodepau i la Xarxa Euromediterrània dels Drets Humans.









]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/europa_viura_en_seguretat_si_els_paisos_del_sud_de_la_mediterrania_viuen_en_democracia/92/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 26 Nov 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/europa_viura_en_seguretat_si_els_paisos_del_sud_de_la_mediterrania_viuen_en_democracia/92/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA['Ens hem de comprometre amb la causa europea' ha dit el conseller d'Economia Antoni Castells en un dinar amb l'APEC]]></title>
<description><![CDATA[El conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, es va reunir, dijous dia 11 de novembre del 2010, amb l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) per parlar d'Europa.
Ho va fer en un dels Dinars  Sagardi  que l'APEC convoca diverses vegades l'any  amb personalitats europeistes fruit del conveni que té amb aquesta cadena de restauració basca implantada a Barcelona.
El conseller Castells, que va ser membre del Tribunal de Comptes Europeu des de l'any 1994 fins al 2000, creu que avui dia 'val la pena comprometre'ns per la causa europea' i va criticar a la majoria de les forces politiques catalanes i espanyoles  que sempre situen Europa en clau nacional.
En opinió del Conseller Castells 'el futur d'Europa es juga en la capacitat que tinguem de tirar endavant el projecte europeu sense imposicions'. Pel Conseller el catalanisme que ell defensa es genuinamente europeista.
'Em subleva- va afegir- que el poder federal europeu sigui tan feble. Si fos més fort Catalunya podria aspirar  a ser-hi present. Pel seu PIB seria el número 11.
El gran tema de futur és si som capaços de treballar i pensar en la integració europea'.
Castells va dir que després de l'impuls que van donar a Europa Helmut Kohl i François Mitterrand no s'ha avançat gaire. Va ratificar que en la seva opinió el millor moment va ser el de l'eix franco-alemany.  'Bona part de la crisi  té a veure amb el poc poder polític europeu. Només hem culminat el procés monetari però ens falta el polític. En aquesta crisi econòmica la desconfianza del poder polític que hi ha al darrera l'euro és el que no ens permet sortir-ne', afirma contundent.
El conseller Castells es va mostrar preocupat perquè l'estat no té coratge d'adoptar les mesures necessàries per adreçar la situación així com per la falta de lideratge europeu al món. 'Alemanya està anant en una situación equivocada- va afirmar. Alemanya ens posa en el mateix sac que Grècia i Espanya amaga el cap sota l'ala. Des del maig passat estem vivint moments molt complicats'. Castells va constatar que la relacions entre Catalunya i Espanya passen per moments difícils i que trobaran una solución quan puguin parlar-se de tu a tu. I ara no és el cas.

]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/ens_hem_de_comprometre_amb_la_causa_europea_ha_dit_el_conseller_deconomia_antoni_castells_en_un_dinar_amb_lapec/91/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 11 Nov 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/ens_hem_de_comprometre_amb_la_causa_europea_ha_dit_el_conseller_deconomia_antoni_castells_en_un_dinar_amb_lapec/91/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA['Reconstruir ponts de diàleg, treballar per la Pau' això és el que fa la ONG Cercle de Pares-Forum de Famílies (PCFF) en un esmorzar amb els periodistes de l'APEC al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC)]]></title>
<description><![CDATA[

El palestí Mazin Farakh i l'israelià Nir Oren són membres de l'ONG 'Parents Circle, Famílies Fòrum », Cercle de Pares-Fòrum de Famílies, (PCFF) que treballen amb programes educatius per posar en contacte israelians  amb palestins i a l'inrevés. Tots els membres d'aquesta ONG tenen familiars molt propers morts en el conflicte d'Orient Pròxim. Són  sis centes famílies- tres centes de cada bàndol- que treballen des de la base per trobar la pau.
Nir Oren  i Mazin Farakh  van compartir un interessant esforzar de treball amb periodistas,  organitzat per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), dijous, dia 4 de novembre del 2010, al Col-legi de Periodistes de Catalunya.

Nir Oren va perdre la seva mare en un atemptat palestí el 1995. El pare de Mazen Faraj va morir tirotejat per soldats israelians el 2002. Avui, Oren i Faraj col-laboren amb l'ONG Cercle de Pares ' Fòrum de Famílies, que reuneix familiars de víctimes dels dos bàndols per promoure la reconciliació. El tàndem
és una mostra perfecta del treball de l'organització: la complicitat que es respira entre ells fa oblidar que formen part de dues comunitats enfrontades
des de fa dècades. En l'esmorzar amb periodistes Nir i Mazin van explicar com després de la mort dels seus éssers estimats van saber transformar l'odi en voluntat d'entendre a l'altre i treballar per la pau. Aquesta ONG, PCFF és una organització a política que es dirigeix al poble, a la societat civil per mostrar que la reconciliació és posible. 'Mentre el polítics busquen un acord de pau, va dir Mazen, les dues societats han d'humanitzar a l'altre part. Sense això, un acord de pau no es pot consolidar'. Fins ara, han participat en els programes educatius de l'ONG, PCFF més de siscentes mil persones durant els setze anys d'existència d'aquesta associació.

Els representants d'aquesta ONG van explicar a la seu del Col-legi de Periodistes de Catalunya, seu de l'APEC, que la polarització és el seu major enemic.  'La polarització, va dir Nir, ve de la falta de coneixement de l'altre, d'una trovada humana, personal amb l'altre.
Per això, van explicar des de PCFF que la feina dels mitjans de comunicación és molt important. 'Els mitjans, va dir Nir, sempre tendeixen a simplicar, a reduir a l'altre a una sola dimensió. Canviem això. Una trovada personal entre uns i altres complica la visió i nosaltres busquem la complicació de les relacions humanes, el conèixer-nos fins al fons'

Quan els israelians i els palestins s'adonaran que han causat molt de dolor a l'altre bàndol será com voldran abandonar la guerra. 'Hem de construir ponts entre els dos pobles, bàsicament parlar i treballar per la pau', van concloure conjuntament.
Vint-i-un periodistes van participar en aquest esmorzar de l'APEC que va permetre a l'opinió pública catalana  conèixer  des d'un altre punt de vista les conseqüència del conflicte israelo-palestí.
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/reconstruir_ponts_de_dialeg_treballar_per_la_pau_aixo_es_el_que_fa_la_ong_cercle_de_paresforum_de_families_pcff_en_un_esmorzar_amb_els_periodistes_de_lapec_al_collegi_de_periodistes_de_catalunya_cpc/105/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 04 Nov 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/reconstruir_ponts_de_dialeg_treballar_per_la_pau_aixo_es_el_que_fa_la_ong_cercle_de_paresforum_de_families_pcff_en_un_esmorzar_amb_els_periodistes_de_lapec_al_collegi_de_periodistes_de_catalunya_cpc/105/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA['Flandes participa amb dret a vot en els temes de la seva competència als consells de la UE']]></title>
<description><![CDATA['Flandes participa plenament en alguns consells de Ministres de la Unió Europea perquè és un estat federal'. Aquesta afirmació la va fer Yves Wanters, representant del Govern de Flandes a l'estat Espanyol en el transcurs de l'esmorzar de treball que van organitzar conjuntament l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC)  i la Secretaria per a la Unió Europea (SUE) del Govern de la Generalitat, al Col-legi de Periodistes, dijous, 21 d'octubre del 2010. L'esmorzar va ser presidit pel secretari per a la Unió Europea, Albert Moreno i la presidenta de l'APEC, Teresa Carreras. 
Aquesta és la diferència principal  amb l'estat espanyol que les Comunitats Autònomes (CC.AA) són representades al Consell de Ministres de la UE a través dels ministres de l'estat i la seva opinió no és vinculant 
Flandes  té competències en agricultura, pesca, joventut, educació i medi ambient.  També el ministre flamenc pot assistir als Consells de Ministres  de cultura i del sector audiovisual.
Pr primera vegada a la història de la Unió Europea, des de l'1 de gener del 2010 es desenvolupa en equip. Els tres països que van succeir a Suècia en la rotació- Espanya, Bèlgica i Hongria- han constituït un grup de treball permanent que tindrà la responsabilitat de presideir la Unió Europea fins el 30 de juny del 2011. Wanters ha dit que per Flandes les seves prioritats són: l'estratègia 2020 de la UE, la inclusió social, el desenvolupament sostenible, la globalització, els canvis geogràgics, el clima, l'energia i el paper dels estats regionals i els seus ciutadans en el procés de presa de decisions de la UE i les seves institucions.
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/flandes_participa_amb_dret_a_vot_en_els_temes_de_la_seva_competencia_als_consells_de_la_ue/89/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 21 Oct 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/flandes_participa_amb_dret_a_vot_en_els_temes_de_la_seva_competencia_als_consells_de_la_ue/89/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA['Les bones pràctiques de l'APEC un exemple a Europa']]></title>
<description><![CDATA[Les bones pràctiques de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) van ser destacades en la sessió plenària de l'EuroPcom, la primera Conferència sobre la Comunicació en el sector Públic que es va organitzar a Brussel-les del 12 al 14 d'octubre, del 2010, on hi van participar 700 experts en comunicación de mitjans públics europeus. EuroPcom ha estat organitzada per la presidència belga de la Unió Europea (UE) i el Comité de les Regions i el Parlament Europeu.

La inauguració la van fer conjuntamente Mercedes Bresso, presidenta del Comité de les Regions de la UE y Stavros Lambrinidis, vicepresident del Parlament Europeu. 
Hi han participat Experts en comunicació de mitjans públics, directors de comunicació de mitjans locals, regionals i nacionals, periodistes i Experts en comunicació del Parlament, el Consell i la Comissió Europea. 
Els participants van tenir la posibilitat de presentar exemples de com es comunica sobre Europa i Europa des del territorio.

En la primera taula hi va participar Aurora Massip, directora de Comunicació del Govern de la Generalitat de Catalunya que va explicar les línies mestres de la política comunicativa del Govern de la Generalitat i el panorama dels mitjans públics de Catalunya. Massip va posar com a exemple de bones pràctiques la feina que fa a Barcelona i, en general, a tot el territori  català l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya APEC) per fer conèixer el projecte d'integració europea  i defensar la llibertat d'expressió i les bones condicions de feina per als i les periodistes catalans.

Teresa Carreras, presidenta de l'APEC, que participava a l'EuroPcom  va afirmar que 'l'APEC vol que la comunicació pública a Catalunya sigui el més eficiente possible, sense deixar al marge als privat. Una societat que tingui un equilibri de mitjans públics i privats és una societat sana des del punt de vista comunicactiu.
La Presidenta va explicar que l'APEC és una associació sense ànim de lucre que té més de vint anys d'existència i gairebé un centenar de socis. Que en la primera etapa de la Junta actual es va posar al dia tecnológicamente per fer la comunicació amb els socis més fácil i que en la segona etapa fa una autèntica implantació en el territori 'ja que avui tots els periodistes i les periodistes catalans som periodistes europeus i hem d'aprendre a contextualitzar les notícies en el marc europeu'.
L'APEC defensa que la comunicación europea s'ha de fer en els diferents nivells de l'administració i que també a nivell local i autonòmic les relacions amb els Governs han de ser del tot professionals. S'ha creat un web per comunicar-se els participants en vista a una pròxima edición (www.europcom.net)
 
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/les_bones_practiques_de_lapec_un_exemple_a_europa/90/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 14 Oct 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/les_bones_practiques_de_lapec_un_exemple_a_europa/90/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Un projecte per a Europa de Bernat Joan]]></title>
<description><![CDATA['Els llibres han de sortir de la vida i aquest que us presento hi ha sortit.
Ha sortit dels meus pensaments i de la meva experiència al Parlament Europeu, com a eurodiputat', ha dit, content de presentar-se davant un públic europeista,  Bernat Joan, l'actual secretari de Política Lingüística del Govern de la Generalitat. Ho ha fet a l'Aula Europa el 22 de setembre d'enguany.

El director de la Representació de la Comissió Europea a Catalunya i Balears, Manel Camós ha destacat el presitigi que Bernat Joan, doctor en Filologia catalana, té com a novel-lista a les Illes i la seva qualitat literària.

En Joaquim Llimona, president del Consell Català del Moviment Europeu li ha fet la presentació. Llimona ha destacat que en el llibre es diu que Europa és un projecte d'èxit amb algunes ombres que a vegades generen un cert allunyament de la ciutadania. Joaquim llimona va dir que se sentia molt honorat d'haver rebut la invitació per a presentar el llibre. Ha afirmat que la seva que els dos capítols més interessants, des del seu punt de vista, eren el capítol 12 i el capítol 8 el llibre.

Bernat Joan ha afirmat que 'el pes dels estats a Europa és cada vegada més porosa' i que en els darrers anys Catalunya ha avançat en la consolidació del seu autogovern. 
Això fa que Catalunya sigui una de les regions més respectades d'Europa i que en els darrers anys ha avançat en la seva capacitat de decidir.
Joan va explicar  la situació de la llengua catalana a les Institucions Europees. 
Tot i afirmant que els avenços del català a la UE tenen a veure amb el que l'ús del català s'ha generalitzat a la societat. Va afegir que Europa s'està obrint a una diversitat real i va saludar amb alegria el fet que l'aranès sigui la tercera llengua oficial a Catalunya. 
Després de la presentació hi ha hagut un debat.
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/un_projecte_per_a_europa_de_bernat_joan/87/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Wed, 22 Sep 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/un_projecte_per_a_europa_de_bernat_joan/87/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Anna Terron, condecorada amb la Legió d'Honor Francesa]]></title>
<description><![CDATA[La secretària d'Estat d'Immigració i Emigració del Govern d'Espanya, Anna Terron, ha rebut  la insignia de Cavaller de l'Ordre Francesa 'Légion d'Honneur', per un decret del president de la República Francesa, Nicolas Sarkozy.  La 'Légion d'Honneur és la màxima Condecoració que atorga la Républica Francesa. L'acte s'ha celebrat el 28 de juliol del 2010 i ha tingut lloc al Consolat francès, a Barcelona.

A través d'aquesta distinció, la República Francesa ha volgut homenatjar a Anna Terron- que fins fa poc ha estat Secretària dal Govern de la Generalita davant  la Unió Europea i Delegada a Brussel-les- en reconeixement i agraïment de França a la seva acció personal i a favor de les bones relacions bilaterals.
L'Ambaixador Bruno Delaye ha destacat en el seu discurs la dimensió europea d'Anna terron de qui ha recordat els seus deu anys com a europdiputada i el seu càrrec de Secretària per a la UE del Govern de la Generalitat.
Delaye també ha esmentat l'especial relació de la Secretària d'Estat d'Immigració i Emigració, Anna Terron, amb polítics i acadèmics de l'estat veí. 
L'acte ha comptat amb la presència del cònsol francès a Barcelona- que està ja esgotant els seus darrers dies de mandat a la Ciutat Comtal- Pascal Brice.
Terron ha agraït enormement la condecoració. Ha destacat que en l'actual cojuntura es necessita més Europa  i que el paper de França en la construcció europea continua essent clau. 
A l'acte de condecoració hi han asistit el secretari per a la Unió Europea del Govern de la Generalitat, Albert Moreno, el secretari d'Immigració de la Generalitat, Oriol Amoròs, al subsecretària del Ministeri d'Afers Exteriors, María Jesús Figa, el rector de la Universitat Oberta de catalunya (UOC), Gabriel Ferraté, i el president del Cercle d'Economia, Salvador Alemany, entre altres personalitats.
L'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya ha estat convidada a l'emotiu acte. Hi han assitit el president d'Honor,  Jaume Arias, la presidenta, Teresa Carreras,  així com Cristina Colom, Carme Colomina i Montserrat Radigales, membres de la Junta.

]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/anna_terron_condecorada_amb_la_legio_dhonor_francesa/86/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Mon, 26 Jul 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/anna_terron_condecorada_amb_la_legio_dhonor_francesa/86/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA['Catalunya ha d'arreglar els seus problemes amb Espanya. No li donem més feina a Europa' ha dit Mercedes Bresso, presidenta del CdR.]]></title>
<description><![CDATA[La presidenta del Comité de les Regions de la UE (CdR), la socialista italiana, Mercedes Bresso, va compartir esmorzar de treball amb periodistes de l'Associació de Periodistes Europeus (APEC) que es va celebrar, dijous 15-7-2010 al Col·legi de Periodistes de Catalunya. L'acte es va organitzar conjuntament amb la SUE.
La piamontesa, Mercedes Bresso va proposar una coalició davant tot incumpliment potencial de les normes de subsidiarietat. Per la presidenta del CdR la proposta de la Comissió Europea d'imposar sancions a països amb dèficits excessius podria incumplir el principi de subsidiarietat. Demana a tots els governs nacionals i regionals que formin una coalició amb el CdR per defensar el principi de subsidiarietat si s'ha d'anar al  Tribunal de Justícia.
Per Bresso la Comunicació de la Comissió Europea sobre governança econòmica ha fet saltar totes les alarmes perquè una de les sancions proposades pels estats membres amb dèficits excessius seria suspender les polítiques de cohesió, d'agricultura i de pesca.
La presidenta  Bresso va ser elegida presidenta del CdR al mes de febrer  d'enguany  i un parell de mesos més tard va perdre les eleccions. Exdiputada al Parlament Europeu i expresidenta del Piamonte és la primera dona a ocupar el càrrec de presidenta del CdR.
En relació a la situació de Catalunya, que va demostrar conèixer bé, va dir que 'Catalunya és una regió europea molt activa.que treballa molt per fer realitat les polítiques transfronatereres'.  'El moviment que es viu a Catalunya, va afegir, s'inscriu dins d'un moviment europeu de regions de Bèlgica, Àustria, España i fins i tot Gran Bretanya d'oferir resistències a la política dels seus estats'. En la seva opinió catalunya ha de buscar un acord amb Espanya en relació al tema de l'Estatut.  'S'ha de trobar una solució política perquè és un tema polític', va sentenciar a una pregunta d'una periodista. Va explicar que a Itàlia els estatuts d'autonomia són aprovats per lleis constitucionals. Va afegir que s'havia modificat la Constitució i no havia passat res. 'No li donguem més feina a Europa, va continuar, que ja en té prou. No hem de posar més fronteres a Europa. Ara bé els estats s'han d'aprimar i han de cedir sobirania per dalt a la UE i per baix gestió a les ciuatst i regions'. Així tindríem una Europa més àgil.

]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/catalunya_ha_darreglar_els_seus_problemes_amb_espanya_no_li_donem_mes_feina_a_europa_ha_dit_mercedes_bresso_presidenta_del_cdr/84/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 16 Jul 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/catalunya_ha_darreglar_els_seus_problemes_amb_espanya_no_li_donem_mes_feina_a_europa_ha_dit_mercedes_bresso_presidenta_del_cdr/84/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA['Estem en una etapa de resistència. Europa ens pot ajudar perquè forma part de la nostra essència' va dir Jordi Pujol a la presentació de les Memòries de Jean Monnet]]></title>
<description><![CDATA[L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, amb la preocupació pròpia dels catalans després del 10-J va presentar quatre dies després de la gran manifestació del Passeig de Gràcia contra la retallada de l'Estatut, les memòries d'un dels pares fundadaors de la Unió Europea, Jean Monnet, a l'Aula Europa, seus de les institucions europees a Barcelona el 14 de juliol.

Els orígens de la Unió Europea (UE) els tenim per primera vegada escrits en primera persona i en català. 'No unim pas Estats, sinó persones'. Aquesta frase que encapçala les memòries de l'arquitecte de la construcció europea, Jean Monnet, es pot llegir per primer cop en català en l'edició de la seva autobiografia , que acaba de publicar Pagès Editors. L'obra amb pròleg del president de la Comissió Europea l'ha presentat a Barcelona, Jordi Pujol.

Mentre mostrava la versió original  que un jove Jordi Pujol havia llegit ja feia molts anys en francès i que ha estat un dels seus llibres de capçalera, l'expresident Pujol es va referir discretament a la situació actual ' Estem en una etapa de resistència que no ens resoldrà Europa. El problema de la llengua i de l'autogovern ens l'hem de resoldre nosaltres, amb madrid. Europa ens pot ajudar perquè forma part de la nostra essència'.

Una altra de les frases de Jean Monnet que Jordi Pujol va ressaltar va ser ' Sempre he pensat que Europa es faria enmig de la crisi, i que seria la suma de solucions donades a la crisi'. Monnet va treballar sempre per una Europa unida. 
Jordi Pujol va defensar el model social i polític europeu, tot i reconèixer que, davant la crisi econòmica, és possible que necessiti revisions. Va apostar pel 'patriotisme europeu' i perquè la UE tingui un paper més potent en l'escena internacional.

En l'acte també hi va ser present el secretari del Govern de la Generalitat per a la Unió Europea que va afirmar que 'catalunya és una nació profundament europeista'.

La traducció al català de les Memòries de Jean Monnet,  que ha anat a càrrec de Josep Maria Messa, ha estat possible gràcies a la tasca del president del Consell Català del Moviment Europeu (CCME), Joaquim Llimona i de tota la seva Junta directiva que van veure la necessitat de tenir aquest llibre en català a les nostres biblioteques. El CCME és una organització fundada a París l'any 1950 per exiliats catalans europeístes, nascuda del Moviment Europeu que havien creat, un any abans, els pares de la construcció europea. L'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) va ser convidada a l'acte.






]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/estem_en_una_etapa_de_resistencia_europa_ens_pot_ajudar_perque_forma_part_de_la_nostra_essencia_va_dir_jordi_pujol_a_la_presentacio_de_les_memories_de_jean_monnet/85/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 15 Jul 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/estem_en_una_etapa_de_resistencia_europa_ens_pot_ajudar_perque_forma_part_de_la_nostra_essencia_va_dir_jordi_pujol_a_la_presentacio_de_les_memories_de_jean_monnet/85/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La periodista Cristina Gallach rep l'Ernest Udina.'Ets un home extraordinari. Et trobem molt a faltar' va dir Gallach a Javier Solana. Narcís Serra i Javier Solana van lliurar la Cinquena edició del Premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista.]]></title>
<description><![CDATA[La periodista Cristina Gallach ha rebut aquest dimecres, 30 de juny, el premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista , que concedeix en la seva cinquena edició l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) . Narcís Serra, president del CIDOB i de l'IBEI  li ha lliurat el premi i ha recordat la trejectòria professional en l'àmbit internacional de la periodista que va començar al CIDOB fa més de trenta anys. A l'acte també hi ha estat present, javier Solana, primer responsable de la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea (UE) que va tenir com a portaveu a Cristina Gallach durant gairebé més de deu anys y cinc anys com a màxim responsable de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). 'Durant aquests gairebé quinze anys  la Cristina va ser la meva mà dreta i la meva mà esquerra, els meus peus i el meu cervell' , així la ha definit Javier Solana. 'Sense tu, Cristina, ha afegit no hagués estat gairebé res'.

Cristina Gallach li ha contestat  'Javier, ets un home extraordinari i et trobem molt a faltar'  aquesta frase ha arrencat un fort aplaudiment del públic assitent.  La periodista ha rebut una escultura original de l'artista osonec, Enric Pladevall, i un quadre del dibuixant Aleix Saló.
Aquest ha estat el moment més emotiu de la cerimònia en la qual Solana i Gallach s'han fos en una commovedora abraçada enmig d'un fort aplaudiment.

Narcís Serra ha lloat la trajectòria professional de la periodista tot i afirmant que 'Ella sola seria un think thank, es a dir una instutució de debat i reflexió sobre temes polítics'
Durant el lliurament del premi, la presidenta de l'APEC ha dit que el premi 'Ernest Udina a la Trajectòria Europeista' vol ser un referent que  suma a la professionalitat  l'esperit europeista. L'APEC ha premiat a Gallach per la seva tasca incansable de comunicar el projecte europeo, amb el cap i el cor, i ser referent de periodistes i polítics des de la Unió Europea. 

La Cristina Gallach va fer una explicació de la seva trajectòria. Es va referir a com des del 9Nou ja va començar a aprendre a fer  un periodisme rigorós, contrastat i a donar veu a tots els col-lectius. Va explicar la necessitat  dels periodistes catalans d'entendre bé el projecte d'integració europea per poder-lo explicar bé i perquè  la ciutadania estigui ben informada a l'hora d'exercir els seus drets. La Cristina Gallach va tenir un record per dues bones professionals que ja ens han deixat la Núria Nogueras, d'Arenys de Mar, periodista de TVECatalunya i la Mercè Conesa, periodista de El Periódico de Catalunya.
A l'acte també han pres la paraula Manel  Camós, responsable de la  Representació de la Comissió Europea i Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu.  En les edicions anteriors han rebut el premi 'Ernest Udina' els periodistes Jaime Arias, Margarita Rivière, Marina i Lidia Gazzo (Agence Europe) i Andreu Claret.
Aquesta cinquena edició del premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista ha rebut el suport de la Representació de la Comissió Europea,  de l'Oficina del Parlament Europeu, de l'Ajuntament de Barcelona, de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l'European Journalism Centre, de Brussel-les.
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/la_periodista_cristina_gallach_rep_lernest_udinaets_un_home_extraordinari_et_trobem_molt_a_faltar_va_dir_gallach_a_javier_solana_narcis_serra_i_javier_solana_van_lliurar_la_cinquena_edicio_del_premi_ernest_udina_a_la_trajectoria_europeista/83/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Wed, 30 Jun 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/la_periodista_cristina_gallach_rep_lernest_udinaets_un_home_extraordinari_et_trobem_molt_a_faltar_va_dir_gallach_a_javier_solana_narcis_serra_i_javier_solana_van_lliurar_la_cinquena_edicio_del_premi_ernest_udina_a_la_trajectoria_europeista/83/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Aleix Vidal-Quadras 'Jo m'hagués abstingut, com CiU, en la votació del Pla d'austeritat de Zapatero']]></title>
<description><![CDATA[Aleix Vidal-Quadras, eurodiputat del Grup del Partit Popular Europeu i vicepresident de l'Eurocambra va participar en el darrer esmorzar de treball per a periodistes, d'aquesta temporada, que l'Associció de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) ha celebrat en col-laboració amb l'Oficina del Parlament Europeu, a Barcelona, a l'Aula Europa el dia 10 de juny del 2010.
Vidal-Quadras ha qualificat l'actual presidència espanyola de 'decepcionant'. Ha volgut deixar molt clar que l'equip de tècnics de la presidència espanyola és un equip molt ben preparat però que amb un president del Consell com Rodriguez Zapatero la imatge que s'ha donat al món ha estat molt dolenta. 
'El govern, ha dit Vidal-Quadras, ha reaccionat tard i malment a aquesta crisi global. Les mesures de xoc proposades han estat massa poc contundents. No han anat a fons. S'ha produït un retall en programes socials massa gros. I això no agrada'.
El vicepresident del PE va confirmar la trucada d'Angela Merkel a Rajoy perquè no votés en contra de la retallada de zapatero. 'Rajoy, va afegir, volia fer caure el  govern però jo, potser perquè sóc català, entenc l'abstenció de CiU. Jo també m'hagués abstingut. El risc era massa elevat per la reacció que podien tenir els mercats. En les decisions polítiques s'ha de mesurar el risc. Ara bé, l'abstenció de CiU es va parar el cop però el problema de fons que és el deteriorament de l'economia espanyola, continua'.


Vidal-Quadras va afegir 'que CiU té ara una oportunitat d'or per jugar un paper important en la política espanyola'. Preguntat perquè el PP no retira el recurs d'inconstitucionalitat contra l'estatut i així, ell i alguns altres membres del seu partit es podrien acostar a CiU per sumar una majoria contra el PSOE, Vidal-Quadras va contestar contundent ' perquè creiem profundament en la inconstitucionalitat d'aquest estatut d'autonomia. El temps dirà'.
Vidal-Quadras ha criticat Zapatero dient que no coneix la realitat 'viu en un món de somnis, creu que la seva voluntat canviarà el món i ens està portant a un carreró sense sortida'.
En opinió de Vidal-Quadras, Zapatero hauria de deixar pas a altres persones de la seva formació política i convocar eleccions. D'aquesta manera no es produiria un daltabaix polític a Espanya.
Vidal-Quadras que es membre de la comissió d'Indústria, Investigació i Energia del PE  va exposar l'informe sobre mesures per garantir la seguretat del subministrament de gas, que el PE votarà pel juliol.




]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/aleix_vidalquadras_jo_mhagues_abstingut_com_ciu_en_la_votacio_del_pla_dausteritat_de_zapatero/82/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 10 Jun 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/aleix_vidalquadras_jo_mhagues_abstingut_com_ciu_en_la_votacio_del_pla_dausteritat_de_zapatero/82/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Croàcia al llindar de la Unió Europea.]]></title>
<description><![CDATA['Croàcia està preparada per ser el vint-i-vuitè membre de la UE, el primer de gener del 2012' això és el que va dir  el Cònsol honorari de la República de Croàcia a Barcelona, el senyor Juli Bàrcena.
Aquesta afirmació va ser feta en el marc de la Jornada 'Croàcia al llindar de la Unió Europea' que s'ha celebrat a l'Auditori del Pati Manning, de Barcelona, el 2 de juny del 2010.

El cònsol honorari va explicat molt detalladament com Croàcia avança en mig d'una crisi econòmica global que, naturalment, també l'afecta molt com a país.

També van participar en aquesta tarula rodona el periodista de La Vanguardia, en Carles Castro, i el professor de la Universitat de Granada, José Ángel Ruíz Jiménez.
L'acte ha estat organitzat pel consolat de Croàcia a Barcelona, la Casa Eslava de Barcelona, i l'Institut de Ciències Polítiques i Socials. Adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.

]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/croacia_al_llindar_de_la_unio_europea/79/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Wed, 02 Jun 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/croacia_al_llindar_de_la_unio_europea/79/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Presentació de Dolceta, portal d'educació financera, a Brussel·les.]]></title>
<description><![CDATA[El Comissari de consum de la Unió Europea, John Dalli, ha dit en la presentació del portal d'educació financera DOLCETA  que cal prendre consciència que cal potenciar el consum responsable. El maltès ha fet referència diverses vegades a la situació de crisi global. Ha destacat la necessitat d'una major regulació dels mercats financers i d'un treball més ferm de les institucions europees. Dalli ha afegit que l'educació financera hauria donat a les persones les claus per entendre, molt abans que els polítics els en parlessin, aquesta situació de crisi global.

A la presentació del projecte on-line d'Educació pel Consum, Dolceta, que s'ha fet, el 28 de maig del 2010, al Centre Borschette, de Brussel-les, promogut per la Comissió Europea hi va assistir com a convidada l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC),a través de la seva presidenta, entre moltes altres associacions europees de diversos àmbits. 

El concepte d'alfabetització financera com a reacció a la crisi ha centrat la conferència de presentació que ha reunit prop d'un centenar d'agents com professorats, associacions de consumidors, associacions professionals, representants institucionals i governamentals i membres del sector bancari i financer. 

DOLCETA és una pàgina web d'educació financeras per al consum el seu principal objectiu és facilitar, a través de mòduls interactius on-line, la informació i la formació a la ciutadania sobre els seus drets com a consumidors, i promoure un consum responsable.

DOLCETA és una xarxa extesa en els 27 estats membres que formen la UE. El programa està coordinat a Espanya per la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili. Hi participa molt activament l'Institut d'Estudis Financers (IEF), de Catalunya. L'IEF ha posat ja en marxa el segon curs pilot d'Educació Financera que es farà durant aquest mes de juliol del 2010, adreçat a mestres i professors de secundària. Podeu trobar tota la informació sobre aquest programa a: www.dolceta.eu/espana




]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/presentacio_de_dolceta_portal_deducacio_financera_a_brusselles/78/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 28 May 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/presentacio_de_dolceta_portal_deducacio_financera_a_brusselles/78/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Raimon Obiols 'Els europeistes tindrem futur si som capaços de valorar els avenços que hem aconseguit']]></title>
<description><![CDATA[La Fundació Rafael Campalans, juntament amb l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, va presentar el passat 25 d'abril el llibre Europa en tiempos de cólera de Pau Solanilla, assessor executiu del Gabinet del Secretari d'Estat per la Unió Europea. 

L'acte va ser introduït pel director de la Fundació, Albert Aixalà, que va alertar que 'ja fa molts anys que parlem de desafecció a Europa, i el problema és que va a més' i que 'hem passat de la malaise européenne a la còlera'. Teresa Carreras, presidenta de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, va fer al-lusió a la referència literària del títol de la publicació, i va insistir en la necessària reflexió sobre quina Europa tenim i quina volem, en un moment de 'divorci entre institucions i ciutadania'. 

L'eurodiputat Raimon Obiols, va elogiar la capacitat de l'autor per creure en Europa, tot i ser un insider de les institucions europees, fent una ferma defensa de la memòria del passat per seguir construint futur, reivindicant la radicalitat i l'ambició que hi havia a Europa fa unes dècades, i sense la qual, no podem continuar construint un projecte europeu fort i capaç: ''Els europeistes tindrem futur si sabem mirar enrere i ser capaços de valorar els avenços que hem aconseguit', va recordar. Així doncs, tot i defensar l'ús de les noves tecnologies en les institucions europees i les noves vies formes de participació que la tecnologia ens ofereix, va recordar que 'cal engagement, compromís, tornar a la Europa de la gent, perquè només amb augmentar les vies de participació no hi ha prou, cal ambició per canviar la realitat'. 
 
La vice-presidenta del Grup S&D al Parlament Europeu i secretària de Política Europea del Partit de Socialistes de Catalunya, Maria Badia, va elogiar l'estil del llibre, però, sobretot, la valentia de l'autor per parlar sobre temes tant polèmics, i sovint utilitzats de forma tan demagògica, com podrien ser les migracions o les contradiccions europees en matèria comercial. L'eurodiputada va reflexionar sobre la 'democràcia disminuïda', encara per completar, a la que l'autor fa referència al llarg del text, recordant que, 'si bé és cert que cal ampliar la participació i la implicació dels ciutadans en les institucions europees, no podem oblidar que Europa és un projecte nou, sense precedents, que ni pot ni ha de caure en fórmules partidistes o nacionals tradicionals; ha de trobar una nova via per comunicar i treballar amb els ciutadans'. 

Finalment, l'autor del llibre, en Pau Solanilla, va reflexionar sobre els que ell creu que són els dos grans problemes, o malalties, d'Europa: en primer lloc, la mentalitat hegemònica resultant d'un discurs neoliberal present a les institucions europees durant les últimes dècades i, en segon lloc, la necessitat de repensar el mètode comunitari que continua vigent a les institucions; un mètode que ha quedat superat, en un moment on ja no hem de veure les NTIC com una eina de treball, sinó com part d'una estratègia de reinventar la comunicació i la participació a la Unió Europea. 

Després d'aquesta diagnosi de les 'malalties' de l'Europa actual, l'autor va proposar fer un pas endavant i buscar-hi solucions, nous paradigmes al voltant dels quals construir l'Europa que volem. Per fer-ho, l'autor va proposar tres vies cap a les quals Europa pot reinventar-se: tornar a posar la gent al centre de l'economia posant límits als mercats financers sense tacticismes electorals; promoure i exportar la sostenibilitat i l'smart power, i, especialment necessari, articular un nou discurs sobre la immigració per aconseguir que Europa sigui un projecte migratori cohesionat. 








]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/raimon_obiols_els_europeistes_tindrem_futur_si_som_capasos_de_valorar_els_avensos_que_hem_aconseguit/80/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Tue, 25 May 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/raimon_obiols_els_europeistes_tindrem_futur_si_som_capasos_de_valorar_els_avensos_que_hem_aconseguit/80/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Esmorzar amb Maria Badia, eurodiputada socialista.]]></title>
<description><![CDATA[L'eurodiputada Maria Badia és vicepresidenta del grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates del Parlament Europeu (PE). Maria Badia va animar un esmorzar en el qual s'hi va parlar de la seva feina al PE i de l'actualitat de la política europea.
Maria Badia és membre titular de la comissió de Cultura i Educació del PE i membre suplent de la comissió d'Indústria, Investigació i Energia. 

Badia va dir que, en aquesta segona legislatura al PE, havia volgut continuar en una de les comissions, la de cultura, que és de les menys vistoses però que, en la seva opinió, és de les més importants. L'eurodiputada va explicar que estaven treballant per la presentació d'una audiència pública sobre com garantir la llibertat d'expressió a Internet. I també com les noves tecnologies ofereixen oportunitats per a la defensa dels drets humans però també posen en mans dels censors millors instruments per 'silenciar' veus incòmodes. Va explicar que l'audiència seria molt interessant perquè hi participarien representants del sectorde les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i acadèmics.
Maria Badia ha dit que la crisi de l'esquerra és un debat que es planteja a nivell europeu i va reconèixer que no havien sabut trobar solucions als nous problemes que planteja la globalització.

Va dir que la seva valoració dels sis mesos de presidència espanyola de la Unió Europea , de principis del 2010, era força positiva donat el clima de crisi econòmic global que s'està vivint. Badia va dir que Zapatero havia aconseguit coordinar les polítiques econòmiques i que això havia estat un pas important per sortir de la crisi.
Va dir que, en la seva opinió, el que han de fer els socialistes europeus és garantir la universalitat dels serveis públics de qualitat, impulsar el Tractat de Lisboa i que es felicitava perquè els ciutadans europeus tenien un Parlament Europeu cada vegada més reforçat. 
Badia va afegir que impulsar la presència de dones a les institucions de govern és molt important però que fins ara, Catherine Ashton, Alta Representant per a la política Exterior i de Seguretat Comuna  és 'una decepció'.
Badia va afegir que el Partit Popular (PP) no ha ajudat gens a l'hora de pilotar aquests mesos de presidència espanyola de la UE ' i això que havíem signat un acord entre els dos principals partits de l'oposició.







]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/esmorzar_amb_maria_badia_eurodiputada_socialista/81/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Tue, 25 May 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/esmorzar_amb_maria_badia_eurodiputada_socialista/81/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Albert Moreno, SUE, 'La UpM ha d'anar endavant']]></title>
<description><![CDATA[L'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), amb la col-laboració de la Secretaria per a la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, van celebrar un esmorzar de treball, el dia 14 de maig, amb el Sr. Albert Moreno, secretari per a la Unió Europea i delegat del Govern català davant la UE.

Dotze periodistes de diversos mitjans és van interessar bàsicament pels objectius del nou Secretari per a la UE  i sobre tot pel desenvolupament del secretariat de la Unió per la Mediterrània (UpM). 
El Secretari per a la Unió Europea va explicar la fragilitat de les relaciuons entre els socis de la Unió per la Mediterrània, especialment entre israelians i palestins i ho va assenyalar con un dels factors de risc de l'èxit de la Cimera de la Unió per la Mediterrània. 'El camí de la Unió per a la Mediterrània serà difícil però hem de ser constants', va dir.  Albert Moreno va dir que hi ha molts temes a tractar perquè la UpM sigui una realitat. Va parlar del tema dels visats per a les persones del sud de la Mediterrània i els diferents conflictes gelats que hi ha a la zona. Moreno va afirmar convençut que desenvolupat els sis punts principals de la UpM ajudarà a esponjar les relacions entre els diversos països del Sud de la Mediterrània i consolidar aquesta àrea com una zona de lliure canvi.
Albert Moreno, llicenciat en Ciències de la Informació, treballa des de l'any 2007 com a assessor en política internacional de la Presidència i acumula una àmplia experiència com a diplomàtic, carrera que va iniciar l'abril de 1985. Durant la seva trajectòria professional, també ha estat conseller de la Representació Permanent d'Espanya davant la UE, a Brussel-les, i ja en la etapa anterior a la seva incorporació al Govern català, subdirector general per a l'Orient Mitjà del Ministeri d'Afers Exteriors, entre d'altres càrrecs.

]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/albert_moreno_sue_la_upm_ha_danar_endavant/76/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 14 May 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/albert_moreno_sue_la_upm_ha_danar_endavant/76/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Dia d'Europa a Santa Coloma de Gramenet]]></title>
<description><![CDATA[Acte: amb Maria Badia, eurodiputada i Nuria Parlon, alcaldessa. Moderat per Teresa Carreras, presidenta APEC 
Lloc: Torre Balldobina. Santa Coloma.

'Europa està passant moments molt difícils. Els socialistes i socialdemòcrates trobarem el desllorigador' això és el que va dir l'Eurodiputada socialista, Maria Badia. Santa Coloma de Gramenet va celebrar el Dia d'Europa amb un acte a la Torre Balldobina, en el marc de l'Any Europeu de Lluita contra la pobresa i l'exclusió social.

Durant l'acte conduït per la periodista i presidenta de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) es va poder comprovar com   Santa Coloma de Gramenet es porten a terme un seguit d'actes per lluitar contra la pobresa i l'exclusió social.

La periodista Teresa Carreras va entrevistar a l'eurodiputada Maria Badia que va donar un context global a les polítiques europees i l'alcaldessa Nuria Parlon 
va anar apuntant tot el que es feia en aquesta ciutat europea.
Maria Badia va qualificar de data històrica el Consell d'Economia i Finances (ECOFIN) que havíem mantingut  els ministres dels 27  el diumenge anterior.
I va dir que era històric perquè per primera vegada els ministres van decidir de crear un fons per protegir a països dels atacs dels especuladors.


L'acte va ser seguit d'un interessant col-loqui.

]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/dia_deuropa_a_santa_coloma_de_gramenet/77/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 13 May 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/dia_deuropa_a_santa_coloma_de_gramenet/77/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Defensar l'euro és protegir Europa]]></title>
<description><![CDATA[En aquesta crisi de l'euro ens hi juguem el Model Social Europeu. Anem molt lents en el rescat a Grècia. S'ha de realinear l'euro respecte al dòlar. Hem d'anar cap a una política fiscal comuna. Aquestes són algunes de les  afirmacions que va fer el periodista econòmic, Josep Mª Cortés, en el transcurs de la presentació del 'Manifest a favor de l'euro' amb el qual la Xarxa d'Entitats Europeistes de Catalunya (XEEC) va commemorar el Dia d'Europa.

Josep Mª Cortés, es periodista de La Vanguardia i col-laborador del 'Café de la República', de Catalunya Ràdio, amb l'interessant espai Descalç al parquet.
En la seva opinió, cal reforçar la Unió Monetària per en un temps no massa llunyà passar a la Unió política.
El Banc Central Europeu, segons Cortés, ha tingut una acció molt positiva bombejant liquiditat a la banca privada. 

En opinió del ponent l'agenda política dels pròxims dies estarà marcada per la possible solució que es pugui assolir en l'ECOFIN dels dies 8 i 9 de maig.  Cal anar més ràpid en aquest procés d'ajuda a Grècia. 'No tenir una política fiscal comuna forta ens impideix anar més ràpid. El nostre perill, el perill d'Espanya, va dir Cortés, es que una tercera part del deute públic de Portugal és a Espanya, la meitat del deute públic grec està a Alemanya'.

La XEEC està formada  per la Fundació Catalunya Europa (FCE), l'Associació de Diplomats de la Unió Europea (ADICEC), l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), Horitzó Europa (HE) i la Joventut Europea Federalista (JEF).
Per primera vegada hi va assistir un representant de l'Associció europeísta 'Endavant Europa' que ha nascut recentment al barri de l'Havana, de Mataró. 

Aquest acte es va celebrar al Cafè d'DHUB al carrer de Montcada de Barcelona, davat el Museu Picasso.





]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/defensar_leuro_es_protegir_europa/75/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 07 May 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/defensar_leuro_es_protegir_europa/75/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Les polítiques europees han de tenir més visió de gènere]]></title>
<description><![CDATA['La major part de les polítiques europees costa  que tinguin la perspectiva de gènere', ha declarat l'eurodiputat del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, membre titular de la comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere i membre de la delegació a l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània en un esmorzar convocat per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, en col-laboració amb l'Oficina del PE a Barcelona.

A l'esmorzar de treball hi van assistir diverses perdiodistes de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya i de la Xarxa Internacional de Periodistes amb visió de Gènere. 
Romeva va explicar que en aquesta legislatura una de les directives prioritàries per a ell és la Directiva d'Igualtat d'Oportunitats i contra la discriminació per raons d'edat, discapacitació, religió i orientació sexual. En relació a la discriminació per raons d'orientació sexual, l'eurodiputat va assenyalar que hi ha problemes a Letònia i Lituania.
En la seva opinió per fer avançar el projecte de directiva hi ha dos elements que encallen el debat: a) l'econòmica- en la rehabilitació d'edificis- i b) la judicial- excessives denúncies-.

L'eurodiputat com a membre suplent de la Comissió de Pesca va parlar d'un altre tema que tenen sobre la taula: la tonyina vermella.
Segons Romeva, l'any 2050 el 80% de les espècies hauran desaparegut i la tonyina vermella i l'anxoveta estan en perill d'extinció. Volen que es determini que aquesta darrera espècie només sigui comestible a partir de 11cms de talla.
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/les_politiques_europees_han_de_tenir_mes_visio_de_genere/74/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 30 Apr 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/les_politiques_europees_han_de_tenir_mes_visio_de_genere/74/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA['La noció de transparència en política, és molt nova']]></title>
<description><![CDATA[La nova secretària general de la direcció general de Comunicació del Parlament Europeu, la senyora Juana Lahousse-Juárez  va ser la protagonista d'un esmorzar de treball organitzat per l'Associació de Periodistes Europeus (APEC) i el Parlament Europeu a Barcelona, el dotze d'abril a l'Aula Europa.
És la dona espanyola amb un càrrec més alt a l'Administració europea. Parla anglès, francès, holandès i italià.
La senyora Lahousse-Juárez va dir que Europa és molt jove i que s'ha anat construint sense dedicar-hi els recursos necessaris. Que tots hi hem de contribuir a fer-la més gran. 
Ella és al davant de la direcció general de Comunicació del PE per aportar als textos oficials un llenguatge més senzill que contribueixi a apropar Europa als ciutadans. 'Si un Estat no vol transferir poder a Europa posa entrebancs a una fluïdesa de comunicació institucional' va dir davant de gairebé una vintena de periodistes.
La nova Directora General va explicar que les línies mestres de la comunicació a la Unió Europea són reconectar de dins a fora, amb els polítics, amb els ciutadans i des de la descentralització. 'no es pot parlar igal a un ciutadà de Suècia que a un sicilià', va afirmar.
En la seva opinió les dones necessiten discriminació positiva no en el moment d'arribar a la feina sino en l'accés als estudis quan una dona vol optar per un camí diferent al que la societat li dibuixa. En la seva idea allò més interessant seria no discriminar en positiu.
En la seva opinió una comunicació intel-ligent passa per parlar clar i dir les veritats i reconeix que la noció de transparència és molt nova en política. La transparència forma part del contracte que ina institució té amb els ciutadans.

]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/la_nocio_de_transparencia_en_politica_es_molt_nova/73/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Mon, 12 Apr 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/la_nocio_de_transparencia_en_politica_es_molt_nova/73/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Visita APEC-SUE]]></title>
<description><![CDATA[NOTA DE PREMSA  visita a Albert Moreno, secretari per a la Unió Europea del Govern de la Generalitat
Lloc: Delegació de la secretaria per a la UE (SUE)
Dia: 26/3/2010

El nou secretari per a la Unió Europea (UE) de la Generalitat de Catalunya i delegat del Govern davant la UE va rebre una delegació de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) encapçalada pel seu president d'Honor, Jaime Arias.

La delegació de l'APEC va estar formada per la presidenta, Teresa Carreras, la secretària general, Eva Peruga i el membre de la Junta, Josep Mª Martí Font. Els membres de l'APEC li van explicar els seus projectes més immediats d'organitzar una jornada amb periodistes euromediterranis, de lliurar el guardó de la cinquena edició del premi 'Ernest Udina a la Trajectòria Europeísta' i de continuar fent xarxa amb periodistes d'ambdues ribes de la Mediterrània.

Moreno va dir que tota la societat civil catalana s'havia de posar en funcionament per donar suport al secretariat de la Unió per la Mediterrània (UpM) que es va inaugurar el passat dia 4 de març al palau de Pedralbes, de Barcelona. Per això, les iniciatives de l'APEC anaven en aquesta direcció.  El secretari per a la UE va fer una valoració positiva dels actes que s'han fet, fins ara, a Barcelona sota presidència espanyola de la UE.
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/visita_apecsue/72/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 26 Mar 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/visita_apecsue/72/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[40 propostes del Grup català de Reflexió]]></title>
<description><![CDATA[  

El Grup de Reflexió sobre el futur de la UE ha lliurat al president Montilla les seves 40 propostes que seran l'aportació de Catalunya als treballs del grup europeu sobre el futur de la UE 2020-2030 presidit per Felipe González, que presentarà el seu informe final durant el Consell Europeu de juny. 

Cinc punts destaquen de les propostes globals que han fet els ponents; creació de partits i llistes genuïnament europees per generar un sistema electoral únic, augmentar el pressupost comunitari fins a un 2% del PIB total de la UE, incrementant l'aportació dels Estats, règims fiscals harmonitzats a nivell europeu i una ordenació comuna del mercat de treball, reduir les carteres de la Comissió Europea i ajustar el nombre de Comissaris als àmbits d'actuació prioritaris de la UE i no pas al nombre d'Estats membres, com fins ara, i, finalment prioritzar el corredor mediterrani en l'àmbit de les infraestructures i enfortir les relacions amb la Mediterrània a través de la UpM.

Aquest document té com a objectiu fer de la UE una Europa forta, oberta, ampliant el seu sistema de drets i llibertats, solidària, responsble amb el medi ambient, creativa i propera al ciutadà.

En el marc del procés d'integració europea, el Grup català és partidari d'un sistema electoral únic per a tota la UE amb partits polítics d'àmbit europeu. També ho es de deefinir un nou model socioeconòmic que garanteixi el creixement i la competitivitat en tot el terrotori europeu. Des de Catalunya es vol una ordenació comuna del mercat de reball i de les infraestructures. Un dels exemples concrets del document és el de l'augment del pressupost comunitari fins a un 2% del PIB total de la UE, la qual cosa es finançaria amb una major aportació per part dels estats membres , augmentant el percentatge sobre la base de l'IVA que podria passar de l'1% actual al 1'2%.

Fer realitat l'Europa d'una sola veu davant instàncies com el G8 o el G20 i davant les institucions financeres internacionals com ara el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Tot això ha d'estar acompanyat d'una política de defensa mitjançant un exèrcit europeu.
La Unió Europea ha d'esdevenir una força amb capacitat transformadora real a la zona Mediterrània cercant el progrés econòmic, la pau i l'estabilitat.
Europa l'any 2020 ha de exhibir unes fronteres obertes a les relacions amb els països veïns, un mercat únic de l'energia així com integrar a les regions en el procés de presa de decisions de la UE.


El Grup de Reflexió català reconeix que, en moltes ocasions, es creen carteres artificials a la Comissió Europea. Afirmen que les carteres han d'anar per àmbits d'actuació prioritaris de la UE i no per nombre d'estats membres. 
El document és molt mé extens. El Grup està format per 17 personalitats de reconeguda experiència. Són membres del Grup de Reflexió: Eugenio Bregolat, Ignasi Carreras, Carles casajuana, Joan Clos, Concepció Ferrer, Gregorio Garzón, Carles A. Gasòliba, Joan Majó, Juan Antonio March, Federico Mayor Zaragoza, Miquel Nadal, Josep Piqué, Juan Prat, Eduardo Punset, Jacint Ros Hombravella, Narcís Serra i Josep Verde Aldea.
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/40_propostes_del_grup_catala_de_reflexio/68/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Sat, 13 Mar 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/40_propostes_del_grup_catala_de_reflexio/68/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Reunió a BCN del primer Forum Anna Lindh]]></title>
<description><![CDATA[Una exposició de diaris dels països de la zona Euromediterrània i unes explicacions sobre com es fa el tractament de les migracions i les percepcions a Catalunya, amb exemples concrets en premsa, ràdio i televisió, en una col-laboració entre l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) han estat presents en el primer Fòrum Anna Lindh que ha agrupat a més d'un miler de representants de la majoria d'ONG's d'aquesta zona geogràfica. 
'Crec ' va dir el periodista i escriptor libanés Amin Maalouf durant la seva intervenció en una xerrada en el Fòrum ' que tots els que vivim a la Mediterrània som molt pròxims però no ens coneixem prou bé. 
Per això, els mitjans de comunicació juguen un paper central no només per reflectir l'opinió pública sinó també per donar-li forma, contribuint a equilibrar la comprensió mútua'. Maalouf va cridar l'atenció sobre el fet que 'les noves tecnologies no venen amb un manual ètic'.
El president de la Fundació Anna Lindh pel diàleg entre cultures, André Azoulay, va dir també en el seu discurs que els mitjans de comunicació són la clau de volta per construir un destí mediterrani comú. No hi ha d'haver límit en la nostra ambició per construir ponts de diàlegs entre tots, va afegir Azoulay. Només arribarem a construir una zona en pau a través del diàleg mutu.
Aquests tres dies del Forum van combinar debats sobre factors claus de les relacions interculturals entre les regions mediterrànies  i van col-locar a la societat civil en el centre d'aquest diàleg.
Les prioritats marcades pels actors dels diàlegs van ser reforçar els programes d'educació, mobilitat, importància de la cultura per a la ciutadania i disminuir les diferències econòmiques entre les dues ribes de la Mediterrània. 
Al final de tres dies de debats es van concloure que la segona edició d'aquest Fòrum de la societat civil mediterrània es celebrarà el 2012. 






 
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/reunio_a_bcn_del_primer_forum_anna_lindh/69/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Sun, 07 Mar 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/reunio_a_bcn_del_primer_forum_anna_lindh/69/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Ahmad Masa'deh nou secretari general de la UpM]]></title>
<description><![CDATA[El primer secretari general de la Unió per la Mediterrània (UpM), el jordà Ahmad Masa'deh ha estat nomenat per aquest càrrec el passat 27 de gener.
Aquest nomenament és un pas fonamental per a la posada en marxa de la Unió per la Mediterrània, al Palau de Pedralbes, de Barcelona.
Després de l'aprovació dels estatuts de la secretaria de la UpM, Ahmad Masa'deh va ser presentat en un acte solemne en el qual hi han participat els ministres d'Exteriors d'Espanya, França,Egipte i Jordània. També el secretari general de la Lliga Àrab, el Comissari europeu d'Ampliació i Política de Veïnatge, Stefan Füle.

Masa'deh va ser elegit per consens pels 43 països membres de l'UpM.
Fins ara era Ambaixador de Jordània davant la UE i l'OTAN i, prèviament, havia estat ministre per a la Reforma del sector públic en el seu país. Masa'deh és advocat  i té 40 anys. Va estudiar a Georgetown, als Estats Units i al King's Colleg de Londres.

En el seu discurs el nou Comissari europeu, Stefan Füle en la seva primera intervenció a l'exterior des del seu nomenament va mostrar el compromís de la Unió Europea en involucrar-se al màxim amb el desenvolupament de la Unió per la Mediterrània i en ajudar al finançament que puguin apropar a les dues ribes del Maresnostrum.
La feina de coordinar aquests projectes serà una de les funcions principals de la Secretaria general de l'UpM.

 
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/ahmad_masadeh_nou_secretari_general_de_la_upm/71/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 04 Mar 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/ahmad_masadeh_nou_secretari_general_de_la_upm/71/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Albert Moreno nou secretari per a la Unió Europea]]></title>
<description><![CDATA[Albert Moreno és el nou secretari per a la Unió Europea que susbtitueix a la Sra. Anna Terron, nomenada pel darrer Consell de Ministres, nova Secretaria d'Estat d'Immigració.

Albert Moreno té una llarga carrera diplomàtica i des de l'any 2007 era assessor en Política Internacional de la Presidència de la Unió Europea. Llicenciat en Ciències de la Informació i diplomat en Relacions Internacionals per l'Institut d'Estudis de París.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/albert_moreno_nou_secretari_per_a_la_unio_europea/70/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Tue, 02 Mar 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/albert_moreno_nou_secretari_per_a_la_unio_europea/70/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Èxit de participació a la Taula Rodona 'I després de Copenhaguen què?']]></title>
<description><![CDATA[Més d'un centenar de persones van assistir a la taula rodona que, sota el títol 'Copenhaguen,i ara què?' s'ha celebrat a La Padrera, de Caixa Catalunya. L'acte ha esta organitzat per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), amb el Patronat Catalunya Món i l'Obra Social de Caixa Catalunya.
Hi van participar Elisabeth Rosenthal, del diari The New York Times, Kuan-Hsu Wang, periodista xinès independent i corresponsal d'El Siglo de Europa i Christainn Spillmann periodista a Brussel·les de l'Agence France-Presse.
La taula rodona es va realitzar en el marc de l'acord que l'APEC ha signat amb el Patronat Catalunya Món i la col·laboració que manté amb Caixa Catalunya,]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/exit_de_participacio_a_la_taula_rodona_i_despres_de_copenhaguen_que/67/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Tue, 26 Jan 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/exit_de_participacio_a_la_taula_rodona_i_despres_de_copenhaguen_que/67/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Comença a caminar al Palau de Pedralbes l'ARLEM]]></title>
<description><![CDATA[La sessió inaugural de l'Assemblea Regional i Local Euromediterrània ha tingut lloc al Palau de Pedralbes de Barcelona.
Ha estat presidida per Luc van den Brandes, president del Comité de les Regions de la UE, el President Montilla, l'alcalde de Barcelona, el de Stuttgart, RFA, el president de la Comunitat urbana de Nouakchott, Mauritania, l'alcalde de Fez, Marroc i el de Haifa, Israel.
l'ARLEM tindrà la seu a Barcelona, al Palau de Pedralbes on hi ha el secretariat de la Unió pel Mediterrani (UpM).]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/comensa_a_caminar_al_palau_de_pedralbes_larlem/66/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 21 Jan 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/comensa_a_caminar_al_palau_de_pedralbes_larlem/66/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L'APEC us convida a la taula rodona 'I després de Copenhagen, ara què?']]></title>
<description><![CDATA[L'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya us convida a la taula rodona 'I després de Copenhagen, ara què?. Conclusions de la Cimera de Copenhague des de l'òptica dels periodistes'., un acte per valorar les conclusions de la Cimera de Copenhague.

L'acte comptarà amb la presència d'Elisabeth Rosenthal, periodista NY Times, Kuan-Hsu Wang, periodista corresponsal a Hong Kong de 'El siglo de Europa' i Christian Spilmann, especialista en Medi Ambient de l'AFP, a Brussel·les.
La taula rodona estarà moderada pel periodista de La Vanguardia, Xavier Batalla.

L'acte està organitzat per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), Caixa Catalunya i el Patronat Catalunya-Món.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/lapec_us_convida_a_la_taula_rodona_i_despres_de_copenhagen_ara_que/63/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Wed, 20 Jan 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/lapec_us_convida_a_la_taula_rodona_i_despres_de_copenhagen_ara_que/63/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Presentació Presidència espanyola UE]]></title>
<description><![CDATA[La vicepresidenta del Govern, Mª Teresa Fernández de la Vega i l'alcalde de Barcelona van ser els convidats del President Montilla per presentar les línies mestres de la Presidència espanyola de la UE que s'ha celebrat a l'Auditori del palau de la Generalitat.
Els discursos de Montilla,Hereu i Fernández de la Vega van detallar els objectius principals de la presidència i van dir que a Catalunya hi haurà 29 actes durant aquest semestre.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/presentacio_presidencia_espanyola_ue/65/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 14 Jan 2010 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/presentacio_presidencia_espanyola_ue/65/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Copa Cava APEC 2009]]></title>
<description><![CDATA[Celebració del Nadal de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) en col·laboració amb la Representació de la Comissió Europea a BCN i l'Oficina del PE a la Ciutat Comtal.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/copa_cava_apec_2009/59/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Wed, 23 Dec 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/copa_cava_apec_2009/59/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Oriol Junqueras (ERC) esmorzar amb APEC]]></title>
<description><![CDATA[Oriol Junqueras eurodiputat d'ERC integrat al Grup dels Verds Aliança Lliure Europea va protagonitzar una esmorzar amb l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) en la qual va manifestar que la sessió de desembre del 2009 va ser decebedora perquè el PE va perdre la oportunitat de fer un debat polític sobre el Sahara Occidental, arran al cas Haidar.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/oriol_junqueras_erc_esmorzar_amb_apec/57/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Mon, 21 Dec 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/oriol_junqueras_erc_esmorzar_amb_apec/57/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Lliurament Diplomes XXXII Curs Unió Europea]]></title>
<description><![CDATA[L'eurodiputat del PP Íñigo Méndez Vigo va pronunciar la Lliçó Magistral del XXXII Curs sobre la Unió Europea que organitza La secretaria per a la Unió Europea i l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, en col·laboració amb el Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/lliurament_diplomes_xxxii_curs_unio_europea/58/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Sun, 20 Dec 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/lliurament_diplomes_xxxii_curs_unio_europea/58/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L'APEC es suma a l'editorial en defensa de l'estatut de Catalunya]]></title>
<description><![CDATA[La Dignitat de Catalunya]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/lapec_es_suma_a_leditorial_en_defensa_de_lestatut_de_catalunya/41/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 26 Nov 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/lapec_es_suma_a_leditorial_en_defensa_de_lestatut_de_catalunya/41/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Esmozar APEC-SUE Monica Frassoni]]></title>
<description><![CDATA['Cal buscar nous consensos per escorar Europa més a l'esquerra, ha dit la presidenta del Partit Verd Europeu, Monica Frassoni, en l'esmorzar de treball que han organitzat conjuntament l'APEC i la SUE.
Frassoni ha llançat un missatge als socialistes europeus 'La única força progressista que ha guanyat les eleccions en les darreres europees hem estat els ecologistes'.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/esmozar_apecsue_monica_frassoni/51/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 26 Nov 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/esmozar_apecsue_monica_frassoni/51/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Tercera Setmana Mediterrània de Líders Econòmics]]></title>
<description><![CDATA[Empresaris, ministres i representants de diverses institucions, catalans, espanyols, europeus i ciutadans de diversos països del nord d'Àfrica es van citar ahir dia 2 de novembre de 2009   a la Llotja, seu de la Cambra de Comerç de Barcelona, per iniciar la Tercera Setmana Mediterrània de Líders Econòmics.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/tercera_setmana_mediterrania_de_liders_economics/39/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Tue, 03 Nov 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/tercera_setmana_mediterrania_de_liders_economics/39/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Esmorzar APEC-PE amb Pau Solanilla, vocal assessor de la Secretaria d'Estat per la UE]]></title>
<description><![CDATA[Per ara no hi ha bones notícies que desencallin el Procés de Pau a l'Orient Mitjà que és un dels punts més importants de la Presidència Espanyola de la Unió Europea que s'inicia el primer de gener del 2010, va dir Pau Solanilla, vocal assessor e la Secretaria d'Estat per la UE., en l'esmorzar que va celebrar l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) i l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Pau Solanilla, acompanyat de Paquita Santonja, responsable de portar els continguts de la UE a les Comunitats Autònomes (CC.AA) espanyoles, va presentar els eixos de la Presidència, a la seu de les Institucions Europees.

Solanilla va explicar que donat que ja hi hauria un President de la UE i un Alt Representant  per a la Política d'Exteriors i Seguretat Comuna- com així es va confirmar- a l'inici de la Presidència espanyola de la UE es tenia clar que els objectius havien de ser globals. 'A Espanya li ha anat sempre més bé, va dir Solanilla, quan ha plantejat una Presidència amb objectius globals enlloc d'anar-se posicionant tema per tema'. 

Aquesta és la quarta presidència de la UE des que l'Estat espanyol en forma part. Solanilla va explicar que el PSOE havia arribat a un consens amb PP, CiU i PNV per treballar conjuntament perquè la Presidència espanyola sigui tot un èxit. Per Solanilla, el President del Govern espanyol  i totes les persones implicades en la Presidència es coordinaran al màxim per assolir un èxit per a l'Estat espanyol. 
Els objectius de la Presidència espanyola són: surtir de la crisi, recolzar el nou model de creixement sostenible, lluitar contra el canvi climàtic, treballar per la creació d'ocupació i la igualtat.
Per això, Espanya situarà l'educació en 'el cor de l'economia' durant la Presidència UE.
Durant aquest primer semestre del 2010, la Presidència espanyoladefensarà la dimensió social de l'educació i, en particular, el seu rol per millorar l'accés al mercat laboral, la innovació i la igualtat.
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/esmorzar_apecpe_amb_pau_solanilla_vocal_assessor_de_la_secretaria_destat_per_la_ue/49/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Mon, 02 Nov 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/esmorzar_apecpe_amb_pau_solanilla_vocal_assessor_de_la_secretaria_destat_per_la_ue/49/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Esmorzar de Treball amb l'eurodiputat  Ramon Tremosa]]></title>
<description><![CDATA[L'eurodiputat del Grup liberal al PE, Ramon Tremosa, creu que la pròxima Presidència espanyola de la Unió Europea serà molt pobre. ' Zapatero no ha tingut mai ambició política. El model de Zapatero és Bolivia, Chávez  i Veneçuela abans que Europa'. 

Per Tremosa, a Zapatero 'le falta cuajo' perquè no lidera la situació actual. L'eurodiputat considera que són errònies totes les polítiques que el Cap del Govern espanyol aplica davant la crisi actual.'Davant la situació d'atur, com la que tenim aquí- diu Tremosa- hi ha d'haver reformes del mercat laboral i Zapatero no les vol afrontar'.
L'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), amb el suport de la Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, han iniciat  un seguit  de reunions de treball amb els eurodiputats catalans, per conèixer les seves opinions i els dossiers més destacats de la Presidència espanyola.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/esmorzar_de_treball_amb_leurodiputat__ramon_tremosa/42/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 23 Oct 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/esmorzar_de_treball_amb_leurodiputat__ramon_tremosa/42/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Presentació al Parlament Europeu de la Xarxa d'Entitats Europeistes de Catalunya]]></title>
<description><![CDATA[El 12 d'octubre va tenir lloc la presentació al Parlament Europeu de la Xarxa d'Entitats Europeistes de Catalunya,  un grup d'entitats de la societat civil (l'Associació de Diplomats de la Unió Europea (ADICEC), l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), el Consell Català del Moviment Europeu, la Fundació Catalunya Europa, la Joventut Europea Federalista de Catalunya (JEF-UEF) i l'associació Horitzó Europa) amb uns objectius comuns que queden definits en el seu manifest. 

Aquests són bàsicament treballar per a una Europa amb estructura federal i articulada amb les regions, promocionar la personalitat i la llengua de Catalunya a Europa, i promocionar l'europeisme a Catalunya.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/presentacio_al_parlament_europeu_de_la_xarxa_dentitats_europeistes_de_catalunya/46/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Mon, 12 Oct 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/presentacio_al_parlament_europeu_de_la_xarxa_dentitats_europeistes_de_catalunya/46/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[l'APEC participa al United4iran Barcelona el dia 25 Juliol, dia internacional Pro-Drets Humans a l'Iran]]></title>
<description><![CDATA[La Presidenta de l'APEC, Teresa Carreras, va llegir un comunicat durant l'Acte celebrat a Barcelona el 27 de juliol de 2009 a favor de l'United4Iran en celebració del dia internacional Pro-Drets Humans a l'Iran.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/lapec_participa_al_united4iran_barcelona_el_dia_25_juliol_dia_internacional_prodrets_humans_a_liran/38/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Sat, 25 Jul 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/lapec_participa_al_united4iran_barcelona_el_dia_25_juliol_dia_internacional_prodrets_humans_a_liran/38/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Sopar amb l'Ambaixador d'Espanya a Moscou]]></title>
<description><![CDATA[Juan Antonio March, Ambaixador d'Espanya a Rússia i membre del Comitè de Savis assessors per temes europeus del President José Montilla, en el  primer 'dels sopars Sagardi' que organitza l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC).]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/sopar_amb_lambaixador_despanya_a_moscou/56/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/sopar_amb_lambaixador_despanya_a_moscou/56/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Sopar ADICEC]]></title>
<description><![CDATA[L'ADICEC convida la Presidenta de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, Teresa Carreras, a un sopar per valorar els resultats de les eleccions al Parlament Europeu.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/sopar_adicec/50/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Mon, 15 Jun 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/sopar_adicec/50/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L'APEC  a l'Autònoma (UAB)]]></title>
<description><![CDATA[La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha començat ja a homenatjar el 20è aniversari de la caiguda del Mur de Berlin, el 9 de novembre del 1989. 

En aquest context, el profesor d'història de la UAB, Josep Puigsech i Farràs va convidar a la presidenta de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), Teresa Carreras i al vocal de la Junta de l'APEC, Josep Mª Martí  Font, el 28 de maig, en una conferència a la UAB promoguda pel mateix professor. 

Aquesta  sessió lectiva va ser impartida en el marc del conveni de col-laboració que la UAB i l'APEC tenen susbcrit.
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/lapec__a_lautonoma_uab/40/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 28 May 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/lapec__a_lautonoma_uab/40/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L'Ambaixador d'Espanya a Moscou, en un sopar organitzat per l'APEC]]></title>
<description><![CDATA['Europa ha de seguir creant història amb Rússia perquè la dimensió europea d'aquest país és molt important' va dir  l'Ambaixador d'Espanya a Moscú i membre del Comitè de Savis assessors per temes europeus del President, José Montilla en el  primer 'dels sopars Sagadi' que organitza l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC).

El darrer Consell de Ministres de l'any 2007 va nominar a Juan Antonio March, ambaixador d'Espanya a Rússia. Pel Febrer del 2008 aquest diplomàtic va deixar Ginebra, la cpital del multilateralisme per una de les Ambaixades bilaterals més importants per al Govern espanyol, en un moment en el qual Rússia està recuperant l'antic concepte de gran potència.

L'Amabaixador va deixar molt clar que Espanya i Rússia són membres d'una mateixa familia  'que és la familia de l'Europa integral'. Hem d'articular un gran espai amb mecanismes de complementarietat d'Europa amb Rússia ja que Rússia forma part, segons March, de la familia d'Europa. La història cultural europea és difícil d'entendre sense Rússia. Europa, va afegir, ha d'assolir en el segle XXI més capacitat de lideratge i això no ho pot fer sense Rússia.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/lambaixador_despanya_a_moscou_en_un_sopar_organitzat_per_lapec/48/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Tue, 19 May 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/lambaixador_despanya_a_moscou_en_un_sopar_organitzat_per_lapec/48/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Trobada periodistes del partenariat euromediterrani amb periodistes de l'Apec]]></title>
<description><![CDATA[El 28 d'abril 2009 s'ha celebrat un dinar al Centre Internacional de Premsa de Barcelona, amb la seva presidenta al cap davant, Rosa Mª Calaf, en el qual hi ha participat un grup de periodistes de la Junta de l'APEC, Teresa Carreras, Presidenta, Eva Peruga, Secretària general, i Ramon Vilaró i Carme Colomina, vocals.

La delegació dels periodistes del sud de la Mediterrània estava formada per Baya Gacemi, Free Lance, Algèria, Tarek Mahmoud,  corresponsal a Brussel-les de Middle East News Agency (MENA), Egipte, David Lipkin, Ma'ariv daily, Israel, Aida Tawil, Ad-du Stour daily, Newspaper Jordan Press Association, Jordània, Antoine Ajoury, L'Orient-Le Jour, Líban, Ahmed Oubari, corresponsal a Brussel-les de Radio Orient i Al Ittihad Al Ichtiraki, Kamel Ben Younes, BBC i Assabah daily, Tunis i Leyla Tavsanoglu, Cumhuriyet daily, Turquia 

]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/trobada_periodistes_del_partenariat_euromediterrani_amb_periodistes_de_lapec/43/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Tue, 28 Apr 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/trobada_periodistes_del_partenariat_euromediterrani_amb_periodistes_de_lapec/43/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Esmorzar de l'APEC amb l'Ambaixador de Portugal a Espanya]]></title>
<description><![CDATA[L'Ambaixador de Portugal a Espanya, Alvaro Mendonça e Moura va protagonitzar un esmorzar de treball amb periodistes que van organitzar l'APEC i la SUE.
L'Ambaixador anava acompanyat del Cònsol General de Portugal a BCN, Bernardo Futscher Pereira.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/esmorzar_de_lapec_amb_lambaixador_de_portugal_a_espanya/52/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Tue, 03 Mar 2009 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/esmorzar_de_lapec_amb_lambaixador_de_portugal_a_espanya/52/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Homenatge a Ernest Udina]]></title>
<description><![CDATA[Amics i companys del periodista Ernest Udina l'homenatgen en un acte organitzat per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.

]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/homenatge_a_ernest_udina/47/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Wed, 22 Oct 2008 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/homenatge_a_ernest_udina/47/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA['La UpM es consolidarà en els pròxims anys', diu Pascal Brice cònsol de França a Barcelona]]></title>
<description><![CDATA[Pascal Brice, cònsol de França a Barcelona, va fer una esmorzar amb periodistes de l'APEC per analitzar la reunió del Procés de Barcelona: Unió per a la Mediterrània que s'havia fet sota presidència francesa de la Unió Europea.
L'esmorzar va tenir el suport de la SUE i va comptar amb la Sra. Anna Terrón, secretària del Govern per a la Unió Europea.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/la_upm_es_consolidara_en_els_proxims_anys_diu_pascal_brice_consol_de_fransa_a_barcelona/61/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 18 Jul 2008 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/la_upm_es_consolidara_en_els_proxims_anys_diu_pascal_brice_consol_de_fransa_a_barcelona/61/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA['Respectarem el no d'Irlanda' diu D. Lopez Garrido, a BCN]]></title>
<description><![CDATA['El Govern respecta el no d'Irlanda però defensarà la continuació del procés de ratificació del Tractat de Lisboa a tots els països europeus' ha dit Diego López Garrido, secretari d'Estat per a la Unió Europea en un esmorzar amb l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC). López  Garrido es trobava de visita oficial a Catalunya quan s'han conegut els resultats i anava acompanyat de la secretària per a la UE, Anna Terrón.
Garrido ha lamentat el revés que el 'no' irlandès suposa per les aspiracions espanyoles d'aplicar el Tractat de Lisboa a partir del primer de gener del 2009. Ha dit que respectava la decisió del poble irlandès i que les autoritats comunitàries havien d'analitzar les causes d'aquest fracàs.

Anna Terrón també ha lamentat el resultat del referéndum irlandès que s'havia celebrat dijous, 12 de juny, a Irlanda i va afirmar que esperava que el procés de ratificació no s'aturés.

Actualment ja hi ha 18 països que han donat suport al dit Tractat de Lisboa  un tractat que els caps d'estat i de govern i els ministres d'Afers Estrangers havien signat el 13 de desembre de 2007.

Per la seva entrada en vigor, el Tractat de Lisboa ha de ser ratificat per tots els Estats membres. Aquests s'han fixat com a objectiu que pugui entrar en vigor el 1 de gener de 2009, uns mesos abans de les eleccions al Parlament Europeu. 
 
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/respectarem_el_no_dirlanda_diu_d_lopez_garrido_a_bcn/60/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Fri, 13 Jun 2008 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/respectarem_el_no_dirlanda_diu_d_lopez_garrido_a_bcn/60/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Renovació Junta de l'APEC]]></title>
<description><![CDATA[Després d'un procés electoral la candidatura proposada per 
Teresa Carreras queda proclamada per presidir l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) durant els pròxims dos anys.]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/renovacio_junta_de_lapec/53/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Mon, 09 Jun 2008 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/renovacio_junta_de_lapec/53/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Franz Pahl,Teresa Carreras i Paolo Magagnotti]]></title>
<description><![CDATA[Esmorzar amb Franz Pahl, president del Parlament de la Regió Trentino-Tirol del Sud acompanyat per Paolo Magagnotti, president de l'European Journalists Association. The Communication Network i de la Presidenta de l'APEC Teresa Carreras,]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/franz_pahlteresa_carreras_i_paolo_magagnotti/62/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Thu, 06 Mar 2008 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/franz_pahlteresa_carreras_i_paolo_magagnotti/62/]]></guid>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Nova presidència de l'APEC]]></title>
<description><![CDATA[Teresa Carreras és la nova presidenta de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) en substitució d'Isidre Ambrós, qui dimiteix del càrrec per motius professionals.

Teresa Carreras, periodista de TVE, ocupava el càrrec de secretària general de l'APEC durant el mandat d'Isidre Ambrós, càrrec que en endavant exercirà Carme Colomina, fins ara vocal de l'associació.
]]></description>
<link><![CDATA[http://www.apec.cat/ca/noticia/nova_presidencia_de_lapec/55/]]></link>
<pubDate><![CDATA[Mon, 01 Oct 2007 00:00:00 +0100]]></pubDate>
<guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://www.apec.cat/http://www.apec.cat/ca/noticia/nova_presidencia_de_lapec/55/]]></guid>
</item>
</channel>
</rss>
